La Guerra del Futbol entre Hondures i el Salvador (1969)

El 27 de juny del 1969, les seleccions de futbol del Salvador i Hondures es van enfrontar en el partit de desempat de la segona eliminatòria de classificació per al Mundial de Mèxic que s’havia de jugar l’any següent. El matx, disputat sota una intensa pluja a l’estadi Asteca de la capital mexicana, va finalitzar amb el resultat de 3 a 2 favorable al Salvador. Aquell mateix dia, ambdós països havien trencat relacions diplomàtiques. Dues setmanes després, la Força Aèria Salvadorenya atacava Hondures. Havia començat la Guerra del Futbol.


 

Una rivalitat creixent

El Salvador celebra el passi de l'eliminatoria

Jugadors salvadorenys celebren la continuació del camí cap al Mundial de Mèxic de 1970

Tot i que la Guerra del Futbol va ser la denominació amb què es va conèixer el conflicte arreu del món, les causes de l’enfrontament entre els dos països centreamericans s’havia anat gestant des de feia dècades. El Salvador és el país més petit de tot el continent americà, amb una extensió de poc més de 20.000 quilòmetres quadrats (aproximadament uns dos terços de la de Catalunya), però amb una densitat de població de les més elevades del continent. A finals dels anys 60, hi vivien 3,5 milions de persones.

Per contra, Hondures té una extensió de 112.000 quilòmetres quadrats (pràcticament com les superfícies d’Andalusia i el País Valencià juntes) i una baixa densitat de població. En la mateixa dècada del segle XX, Hondures tenia 2,5 milions d’habitants.

Durant aquells anys, l’economia hondurenya estava pràcticament dominada per dues empreses dels Estats Units que es dedicaven al cultiu del plàtan: la United Fruit Company i la Standard Fruit Company. Les dues companyies necessitaven molta mà d’obra per treballar al camp, una mà d’obra fàcil de trobar al Salvador. Així, el 1969 vivien a Hondures al voltant de 300.000 immigrants salvadorenys, la majoria dels quals treballaven a les plantacions bananeres.

En aquest context, el 1960 es va crear el Mercat Comú Centreamericà (MCCA) a instàncies dels Estats Units i com a contrapunt al triomf de la revolució cubana, succeïda un any abans. L’objectiu era el de liberalitzar el comerç a tota la zona, però l’organisme va beneficiar economies com les del Salvador.

Crisi econòmica a Hondures, cop militar i reforma agrària

A aquest país, el MCCA li permetia sextuplicar les exportacions, mentre que a Hondures només li creixien la meitat. El greuge entre els dos països es va aguditzar quan Hondures va entrar en una crisi econòmica. La situació va esclatar el 1963, quan el govern democràtic de Ramón Villeda va ser enderrocat per un cop militar del coronel Oswaldo López Arellano.

Malgrat la mà dura del nou govern dictatorial, que comptava amb el suport de l’oligarquia hondurenya, la crisi va continuar creixent, amb el consegüent malestar social. El punt àlgid de la crisi va arribar el 1968 amb la convocatòria de vagues en diversos sectors econòmics.

El govern de López Arellano va intentar trobar una sortida a la crisi culpant de tots els mals econòmics d’Hondures els immigrants salvadorenys, iniciativa a la qual es van sumar els terratinents hondurenys. A poc a poc van començar a produïr-se incidents violents contra els salvadorenys establerts a Hondures, especialment contra aquells que havien pogut comprar terres o crear petits negocis. Grups paramilitars coneguts amb el nom de Mancha Brava van causar veritable terror entre els immigrants salvadorenys.

Els salvadorenys, el boc expiatori

La violència va arribar al seu punt culminant el 1969, quan López Arellano va implantar una reforma agrària que arrabassava les terres dels salvadorenys que no van voler acceptar la nacionalitat hondurenya (un dels requisits per conservar la propietat de les terres).

La reforma, a més, va servir com a excusa perquè la Mancha Brava actués amb total impunitat. La violència contra els salvadorenys va anar en augment i, fins i tot, pels carrers de la capital hondurenya, Tegucigalpa, van proliferar adhesius amb lemes com ‘Hondureño, toma un leño y mata a un salvadoreño’.

Aquell mateix any, López Arellano va decretar la primera expulsió massiva i oficial de salvadorenys amb la derogació d’un tractat d’immigració signat entre els dos països el 1968, tot i les reiterades protestes del govern salvadoreny del també general Fidel Sánchez Hernández, el qual governava El Salvador des del 1967.

La crispació creixent entre els dos països es va veure atiada per diversos conflictes fronterers ja que, a més a més, la delimitació entre Hondures i El Salvador no estava ben definida. En aquest ambient va arribar l’eliminatòria per al Mundial de Mèxic.

Una eliminatòria molt disputada

Soldats hondurenys observen cadàvers de soldats salvadorenys

Soldats hondurenys observen cadàvers de soldats salvadorenys

El primer partit es va disputar el 8 de juny a la capital d’Hondures. El resultat va ser d’1-0 per als locals, però durant tot el partit es van registrar incidents entre les aficions. La premsa salvadorenya, a més, va relatar que els seus jugadors no van poder descansar la nit abans de l’enfrontament perquè aficionats hondurenys els van estar escridassant tota la nit des de fora de l’hotel on s’allotjaven. La tensió encara va créixer més al Salvador quan es va saber que una aficionada s’havia suïcidat en conèixer el marcador final. El seu enterrament va ser emès en directe per la televisió salvadorenya.

El partit de tornada va tenir lloc just una setmana després, el 15 de juny. El resultat final va ser de 3-0 a favor dels salvadorenys. Abans i després del partit també hi va haver incidents entre les aficions, fins i tot amb morts. L’himne hondureny va ser xiulat i una bandera d’Hondures va ser cremada durant el partit. En acabar el matx, els immigrants salvadorenys van tornar a ser atacats. Malgrat el resultat dels dos partits, les normes de la FIFA d’aleshores obligaven a jugar un tercer matx de desempat per saber qui passava a la següent ronda.

El definitiu enfrontament va tenir lloc el 27 de juny a Mèxic, amb les relacions diplomàtiques ja trencades entre els dos països. En el temps de descompte, i amb el resultat d’empat a dos, El Salvador va aconseguir el gol que li donava el passi a la tercera eliminatòria per jugar al Mundial del 1970.

De la victòria esportiva a l’atac militar

Després de l’enfrontament, els atacs contra els immigrants salvadorenys a Hondures es van intensificar. A més, la premsa salvadorenya va encrespar encara més els ànims relatant les històries del terror que havien vist o viscut a Hondures els compatriotes que tornaven al seu país.

Durant els dies següents, els incidents fronterers van continuar, i els dos països van ordenar la mobilització dels respectius exèrcits. Els salvadorenys van concentrar els seus efectius terrestres al nord del país i al golf de Fonseca, l’única sortida al Pacífic d’Hondures.

Les hostilitats van començar el 14 de juliol, quan diversos avions salvadorenys van bombardejar l’aeroport de Toncontín, a Tegucigalpa, i altres municipis fronterers. L’endemà, les tropes de terra envaïen Hondures per les principals carreteres. Començava així una guerra planejada per l’Estat Major salvadoreny des del 1967.

Una setmana d’hostilitats

Avions hondurenys durant el conflicte

Avions hondurenys durant el conflicte

La intenció dels salvadorenys era la de forçar la intervenció de l’Organització d’Estats Americans (OEA) i dels Estats Units per buscar una solució negociada al problema dels immigrants salvadorenys a Hondures. El govern hondureny, però, va témer que les veritables intencions del govern salvadoreny fossin les d’ocupar Tegucigalpa en 72 hores i establir-hi un govern titella.

Després de la sorpresa inicial, l’exèrcit hondureny va reaccionar i aviat va dominar les accions aèries. Tot i que va costar més, en poques hores l’exèrcit hondureny de terra va aturar els salvadorenys, els quals havien aconseguit èxits importants. Després de cinc dies de lluita, l’OEA va aconseguir pactar un acord d‘alto el foc que incloïa la retirada de les forces salvadorenyes d’Hondures.

El govern salvadoreny, però, demanava a canvi que Hondures pagués per les destruccions que s’havien produït als immigrants expulsats, a més de garantir la seguretat dels seus compatriotes que encara eren en territori hondureny. Tegucigalpa s’hi va negar. L’OEA va amenaçar El Salvador amb sancions econòmiques si no complia amb l’alto el foc, fet que va ocórrer el 20 de juliol.

Dues dècades d’ignorància mútua

No obstant això, les tropes salvadorenyes no es van retirar d’Hondures fins a principis d’agost, i després d’aconseguir que una comissió internacional vetllés per la seguretat dels salvadorenys que encara eren a Hondures.

Finalitzades les hostilitats, l’OEA va declarar El Salvador país agressor en un conflicte que va deixar més de 6.000 morts, la majoria civils d’ambdós països. La Guerra del Futbol, coneguda a la regió com de les Cent Hores, va provocar l’afebliment del Mercat Comú Centreamericà i el trencament de relacions entre els dos països, els quals van viure d’esquenes l’un amb l’altre fins el 1980, quan van signar un tractat de pau definitiu per intentar trobar solucions a les seves diferències frontereres.

Davant la manca d’acord, Tegucigalpa i San Salvador van portar el cas davant la Cort Internacional de Justícia. L’11 de setembre del 1992, l’òrgan de les Nacions Unides va emetre una sentència que atorgava el 60% del territori en disputa a Hondures. Actualment, tot i que encara hi ha petites franges de territori per delimitar, els dos països han iniciat un període de col·laboració que inclou fins i tot la construcció conjunta d’infraestructures com una presa anomenada del Tigre.

eliminatòria El Salvador-Hondures

El tercer i darrer partit de l’eliminatòria


Descarrega’t l’article en PDF i llegeix altres històries d’Amèrica:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s