Portugal: una peça en el somni imperial de Franco (1940-1941)

Durant els anys 1940 i 1941, el dictador espanyol Francisco Franco va considerar seriosament annexionar Portugal a Espanya. Es van arribar a elaborar diversos plans d’ocupació al caliu de les victòries alemanyes arreu d’Europa.


 

Soldats nazis a Polònia

Soldats alemanys durant la invasió de Polònia, la tardor del 1939

Europa, en  flames

L’aparent invencibilitat dels exèrcits d’Adolf Hitler va fer somiar Franco amb l’apropiació d’extenses zones del nord d’Àfrica (a expenses d’una França derrotada), Portugal (per evitar un hipotètic desembarcament anglès), i Gibraltar, la joia de la corona. La malmesa economia espanyola i el canvi de rumb de la guerra a Europa van frustrar el somni del dictador espanyol.

Durant els primers sis mesos de 1940, Europa cremava. L’Alemanya nazi s’havia apoderat de Noruega, Dinamarca, els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg, a banda dels territoris ja conquerits de bona part de Polònia i Àustria (annexionada). El 22 de juny, França es rendia i les tropes de Hitler començaven a planejar la invasió d’Anglaterra. La Wehrmacht (l’exèrcit nazi) semblava invencible.

Des d’Espanya, Franco no amagava la seva admiració per les tropes de l’Eix (Alemanya, Itàlia i Japó), i aspirava a formar part de la taula de repartiment de les restes d’Europa. No dubtava de la imminent derrota d’Anglaterra, per la qual cosa va començar a albirar una Espanya amb Gibraltar i la major part de les colònies franceses del nord d’Àfrica, unes aspiracions que eren vistes amb simpatia per alemanys i italians. Però en aquestes vel·leïtats hi havia un obstacle: Portugal.

El país lusità era un Estat autoritari governat amb mà de ferro per António de Oliveira Salazar. Tot i que durant la Segona Guerra Mundial va mantenir una estricta neutralitat (a causa de la seva tradicional aliança amb Anglaterra), Salazar va veure amb bons ulls la rebel·lió dels militars espanyols el juliol del 1936. A més de facilitar el pas de subministraments per als franquistes per territori portuguès, Salazar hi va enviar uns 8.000 homes, els coneguts com a viriatos.

Propostes per entrar a la Segona Guerra Mundial

Un cop acabada la Guerra Civil espanyola i a les portes d’un conflicte mundial, Salazar va témer seriosament que un alineament clar d’Espanya amb les potències de l’Eix podria posar en perill la sobirania portuguesa. Per això va treballar intensament per signar un pacte amb Franco que assegurés la neutralitat d’ambdós països, pacte que es va signar el 1939, el conegut com a Pacte Ibèric.

Salazar y Franco

Salazar i Franco

L’hispanista Paul Preston explica que “Salazar veia en Franco un veí amb desitjos expansionistes que havia de ser neutralitzat, però també un possible interlocutor amb l’Eix si aquest resultava victoriós. Franco tenia la il·lusió de fer-se amb Portugal amb l’ajuda de l’Eix, però s’alegrava de tirar endavant el tractat, tant per a esvair sospites sobre les seves intencions com per a garantir-se un mitjancer davant els britànics en l’improbable cas que guanyessin la guerra”. (Franco, caudillo de España, 1993).

El juny de 1940, amb una Wehrmacht encara invicta, els aires de guerra van tornar a renéixer a Madrid. El govern de Franco va canviar el seu estatus de país neutral a no bel·ligerant. I el mateix dia que els francesos es rendien a Hitler, els espanyols ocupaven Tànger, una ciutat internacional situada al bell mig del Marroc espanyol. A més, Franco va desplegar tropes als Pirineus i a la frontera amb el Marroc francès. L’entrada d’Espanya a la guerra al costat d’Alemanya i Itàlia semblava imminent.

El govern franquista va arribar a fer a Hitler una proposta formal d’entrar en guerra, sempre i quan Alemanya subministrés a Espanya armes, munició, combustible i equipament divers, a més d’aliments. Franco va demanar a canvi Gibraltar, el Marroc francès, una part d’Algèria i ampliar territoris al Sàhara i a Guinea Equatorial. El dictador alemany s’hi va negar, creient que la victòria sobre Anglaterra seria ràpida, però també per les seves pròpies ambicions al nord d’Àfrica. A més, no volia molestar la França col·laboracionista de Vichy.

El pla alemany

Tot i el refús alemany a una entrada d’Espanya a la guerra, el mateix juny del 1940 Franco va rebre la visita de l’almirall Wilhelm Franz Canaris, cap del servei secret militar alemany. Canaris va demanar a Espanya permís perquè tropes nazis entressin a la península per evitar un possible desembarcament anglès a Portugal, o d’una entrada del país lusità a la guerra al costat dels Aliats.

Canaris va afegir que aquestes mateixes tropes alemanyes podrien també recuperar Gibraltar per a Espanya. Franco s’hi va negar, ja que aquest fet hauria evidenciat que Espanya era un titella de Hitler, i va adduir que la invasió de Portugal i Gibraltar es podria realitzar amb soldats espanyols equipats amb material alemany.

Pla nazi invasió PortugalTot i la falta d’acords entre Espanya i Alemanya, Franco no va abandonar la idea d’annexionar-se Portugal, una idea que havia tingut molta força els darrers anys de la Guerra Civil dins de l’ala més dura de la Falange, partit que desitjava que Espanya conquerís territoris que considerava com a propis i per al seu espai vital, de la mateixa manera que la Itàlia feixista havia fet amb Albània i Abissínia, o l’Alemanya nazi amb Àustria, els sudets txecs o la Polònia occidental. Per aquest motiu, Franco va desplegar tropes al llarg de la frontera amb Portugal.

Els moviments de tropes i les converses hispano-alemanyes van alertar els portuguesos, els quals es van afanyar a demanar a Espanya una ampliació del Pacte Ibèric. L’acord es va signar el 29 de juliol del 1940, i contemplava que els dos països evitarien la invasió d’una tercera potència en els seus respectius territoris, pensant en els anglesos (els espanyols) i els alemanys (els portuguesos). Malgrat tot, Franco ja considerava Portugal com una nova província.

L’historiador Manuel Ros explica en el seu llibre La gran tentación. Franco, el imperio colonial y los planes de intervención en la Segunda Guerra Mundial (2008) que la invasió de Portugal era una acció preventiva davant la possible reacció anglesa a la invasió de Gibraltar, el principal objectiu dels nazis. Els alemanys havien previst que l’ocupació del penyal faria que Anglaterra envaís al seu torn Portugal a més de zones espanyoles com les Canàries o les Balears.

L’atac a Portugal s’emmarcava dins l’Operació Fèlix, esbossada pels alemanys a causa del fracàs de la invasió d’Anglaterra. La resistència de les tropes britàniques als atacs aeris i navals dels nazis va fer canviar de plans Hitler. La intenció del Führer era ara la de tancar el Mediterrani als anglesos, i evitar-ne una entrada al continent per Portugal, tal com li va passar a Napoleó amb Wellington a la Guerra del Francès (1808-1814).

Por a la reacció anglesa

Segons el pla alemany, la invasió de Portugal la portarien a terme tres divisions del VI Exèrcit Alemany del general Walter von Reichenau amb l’ajut de tropes espanyoles. El pla preveia ocupar entre una i tres setmanes Porto des de Valladolid, Coimbra des de Galícia, Lisboa des de Càceres, i l’Algarve des de Sevilla. Les Canàries servirien de base perquè paracaigudistes alemanys ocupessin Madeira i les Açores. Un cop controlat el país, els alemanys es retirarien i Espanya se l’annexionaria.

La por de Hitler a la reacció anglesa i la pèssima situació econòmica d’Espanya, a més de les reticències d’alguns comandaments franquistes a entrar en guerra, van posposar l’Operació Fèlix. Tot i això, Franco i alguns membres de l’ala dura de la Falange (amb el poderós ministre Serrano Súñer al capdavant), no van aparcar la idea d’una intervenció a Portugal.

El mateix Serrano Súñer va tractar el tema el setembre de 1940 a Berlín, on s’havia traslladat per negociar l’entrada d’Espanya en la guerra. El que seria el ministre d’Afers Estrangers espanyol li va comentar al seu homòleg alemany, Joachim von Ribbentrop, que “geogràficament parlant, Portugal és no existeix; la seva independència té una justificació moral i política. Espanya el reconeix, però ha d’exigir que Portugal s’alineï al grup espanyol”.

Dies més tard, en la mateixa visita a la capital alemanya, Serrano Súñer es va mostrar partidari de no annexionar Portugal a Espanya “malgrat el disbarat geogràfic que suposa l’existència” del país lusità i els seus set milions de “portuguesos ploraners”, però no va renunciar a atreure el país de Salazar a l’òrbita espanyola.

El pla espanyolPla espanyol invasió Portugal

Malgrat aquestes paraules i el fracàs de la reunió entre Franco i Hitler celebrada a Hendaia a l’octubre, l’Alt Estat Major de l’exèrcit espanyol va elaborar un pla d’invasió de Portugal a finals de 1940. Segons l’hispanista Stanley Payne (Franco y Hitler, 2008), es va confeccionar un document de 130 planes on es qualificava Portugal com “l’enemic”. L’anomenat Plan de Operaciones 34, contemplava un atac des de les zones del Duero i el Guadiana cap a l’Alentejo i Lisboa, atac que havia de ser dirigit pel general Agustín Muñoz Grandes.

La precarietat de l’exèrcit espanyol, recollida també en el pla d’atac, va posposar l’operació. Però l’hostilitat cap a Portugal va continuar els primers mesos de 1941, amb virulents atacs des de la premsa falangista.

El maig d’aquell any, el govern espanyol encara tenia esperances d’una intervenció al seu veí de l’oest. Així, un dels ajudants de camp de Franco, el comandant José Navarro, li va confessar a l’agregat aeri alemany, el coronel Eckart Kramer, que una guerra contra Portugal seria una distracció útil per a les tensions polítiques internes. El general Antonio Aranda també va comentar a Kramer i a l’ambaixador alemany, Eberhard von Stohrer, que tenia ordres de preparar plans per a un atac al país lusità.

Dels plans militars a salvador d’Occident

Cap d’aquests plans, però, no es van portar a la pràctica, sobretot perquè Franco i Hitler no es van posar d’acord en l’entrada d’Espanya a la guerra, i per les pressions econòmiques que Anglaterra i els Estats Units realitzaven sobre la depauperada Espanya (amb la concessió de crèdits i amb la venda de cereals i combustible). Franco, però, encara va voler atraure Portugal a la seva òrbita amb la ratificació del Pacte Ibèric, el febrer de 1942 a Sevilla.

Un any més tard, els alemanys es rendien a Stalingrad i els americans desembarcaven a Sicília. La Werhmacht començava a recular, la Itàlia feixista s’enfonsava i els somnis imperials de Franco s’esvaïen definitivament. El dictador espanyol va iniciar llavors una tasca per reescriure la història i presentar-se al món com un lluitador anticomunista, salvador de l’occident cristià.


Descarrega’t l’article en PDF i llegeix altres històries de la Segona Guerra Mundial

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s