Anatoli Vassilièvitx Lunatxarski: l’home que va afusellar Déu (1918)

A dos quarts de set del matí del 17 de gener de 1918, un escamot del futur Exèrcit Roig (es crearia oficialment només 11 dies després) es disposava a complir amb una ordre d’execució. Els soldats van disparar al cel de Moscou fins a cinc ràfegues de metralladora. Es donava així compliment a la sentència a mort per la qual un tribunal popular havia condemnat Déu a morir afusellat per genocidi i crims contra la Humanitat.


Context

Lunacharsky 2

Anatoli Vassilièvitx Lunatxarski

Feia tres mesos que la Revolució bolxevic havia enderrocat l’Imperi rus dels tsars. El nou govern dels sòviets va voler esborrar qualsevol element de l’estructura de l’anterior règim que anés en contra de la classe obrera. Així, aristòcrates, polítics opositors i divergents de les idees de Lenin, terratinents petits i grans, camperols contraris a les reformes agràries i diversos grups ètnics, nacionals o religiosos van ser perseguits sense pietat com a enemics del poble.

En El libro negro del comunismo (diversos autors, 1997) s’explica que “els tribunals de l’antic règim van ser suprimits i reemplaçats per tribunals populars i tribunals revolucionaris competents en tots els crims i delictes comesos contra l’Estat proletari, el sabotatge, l’espionatge i els abusos de funció i altres crims revolucionaris”. Més endavant s’exposa que aquests tribunals “eren òrgans de lluita contra la contrarevolució, més preocupats per eradicar que per jutjar”.

En aquest ambient, el 16 de gener de 1918 es va constituir un d’aquests tribunals presidit pel comissari d’Instrucció Pública (Narkompros, equivalent a un Ministeri d’Educació i Arts), Anatoli Vassilièvitx Lunatxarski, un intel·lectual nascut a Ucraïna el 1875 (llavors part de l’Imperi rus) que va aconseguir salvar nombroses biblioteques, galeries d’art i altres centres culturals russos durant la Revolució.

El judici

A un quart de nou del matí es van llegir els càrrecs contra Déu. En el seient dels acusats es va col·locar una Bíblia. Els acusadors van assenyalar Déu com a culpable de genocidi contra el poble rus amb arguments com la fam que havia assolat el país durant anys i altres fets històrics. Els defensors (designats per l’Estat) van demanar l’absolució al·legant demència i trastorns psíquics de l’acusat. El judici va durar entre cinc i sis hores.

El tribunal popular el va declarar culpable i a morir afusellat. La sentència no deixava lloc per apel·lacions o aplaçaments. A més, el tribunal va rebutjar des d’un principi qualsevol absolució assenyalant el que considerava unes greus acusacions. L’endemà, a l’hora establerta, un escamot de soldats va disparar contra el cel, tot i que una altra versió assegura que es va disparar contra una de les poques imatges religioses que encara quedaven a Moscou, i que hauria estat definitivament destruïda l’agost del mateix 1918.

Lenin (a l'esquerra) amb Lunatxarski.

Lenin (a l’esquerra) amb Lunatxarski.

Tot i que Lunatxarski ha passat a la història com l’home que va afusellar Déu, la veritat és que es va preocupar per compatibilitzar la religió amb el marxisme. Va ser escriptor, traductor, crític, historiador i periodista que es va unir a les idees comunistes de ben jove, mentre estudiava a l’estranger. Però el fracàs de la revolució de 1905 el va allunyar ideològicament de Lenin i dels bolxevics.

La construcció de Déu

Lunatxarski era partidari d’una teoria filosòfica anomenada la construcció de Déu, a través de la qual el socialisme es convertia en una forma de fer entrar el món a la terra promesa. El xoc ideològic amb Lenin (absolutament contrari a aquesta idea) el va obligar a marxar a Itàlia (1910-1912) i, més tard, a París (1913). El febrer de 1917, amb el definitiu triomf de la Revolució, va tornar a Rússia, un cop reconciliat amb els bolxevics.

Des del primer moment es va fer càrrec del Narkompros sense renunciar a les seves idees de la construcció de Déu. Creia que, en comptes d’abolir la religió, se n’havia de crear una que no reconegués una existència ultraterrenal, sinó que adorés la Humanitat tot conservant molts dels aspectes culturals creats per la religió, unes idees que va plasmar en el llibre Religió i socialisme (1908-1911).Lunacharsky

Lunatxarski estava convençut que la religió tradicional era falsa i servia per a l’explotació, però que també havia cultivat altres aspectes importants per a la Humanitat que podien ser aprofitats per el marxisme per penetrar millor en les masses. Per a Lunatxarski, el marxisme havia de ser la nova religió que ensenyés la Humanitat el camí cap a una nova vida, una nova religió sense Déu i col·lectivista.

Aquestes idees, basades en les dels pensadors alemanys Ludwig A. Feuerbach (1804-1872) i Friedrich W. Nietzsche (1844-1900), i que tenien antecedents en la Revolució francesa de 1789, eren l’intent de buscar unes bases filosòfiques al marxisme però que van trobar l’enfrontament total de Lenin, qui no creia gens en la força de la religió i que va imposar un materialisme absolut en el desenvolupament de la Revolució.

Ambaixador a Espanya

Lunatxarski va ser un ferm defensor de la cultura russa, la qual creia que era herència del proletariat. Durant els anys que va ser comissari del Narkompros va ser considerat el mitjancer entre la Unió Soviètica i la cultura estrangera. Va donar suport a la conversió de l’escriptura russa dels caràcters ciríl·lics als llatins (proposta que no va prosperar) i, de 1930 a 1932, va representar la Unió Soviètica a la Societat de Nacions.

Lunatxarski va ser deposat com a comissari del Narkompros el 1929, durant l’adveniment al poder de la Unió Soviètica d’Stalin. Segons apunten alguns historiadors, els seus experiments modernistes en l’ensenyament no van ser ben acollits pel nou líder dels bolxevics. Va morir a Menton (França) el 26 de desembre de 1933 quan viatjava a Espanya com a ambaixador de la Unió Soviètica.

Memorial Lunacharsky Menton

Monument a Lunatxarski a Menton, població ftrancesa on va morir el 1933


Descarrega’t aquest article en PDF i llegeix altres històries de Rússia:

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s