Lluís II de Baviera: el rei que va voler atracar un banc (1885)

A finals de 1885, el rei Lluís II de Baviera estava desesperat. Els seus comptes estaven en números vermells. Necessitava diners per continuar construint els seus castells de conte de fades. Va demanar préstecs a diversos dirigents i potentats d’arreu del món, però sense sort. Com a últim recurs se li va acudir atracar el banc de la principal família de banquers del moment, els Rothschild. El projecte no va tirar endavant, i Lluís II va acabar sent deposat en ser considerat boig.

Rei als 18 anys

Lluis II de jove

Un jove príncep Lluís

Ludwig Friedrich Wilhelm va néixer el 25 d’agost de 1845 en un castell de Munic, fill de Maximilià II i la princesa Maria de Prússia. Va rebre una educació estricta i severa, fet que alguns historiadors han esgrimit per justificar el caràcter melancòlic i introvertit que el monarca va mostrar durant tota la seva vida, especialment durant els seus darrers anys de regnat.

Amant de la natura, la poesia, l’arquitectura i la música del compositor Richard Wagner, va travar una especial amistat amb la seva cosina Isabel de Baviera (mundialment coneguda com a Sissí), però es va comprometre amb la germana d’aquesta, la duquessa Sofia Carlota de Baviera. Lluís II, però, va suspendre el compromís probablement a causa de la seva homosexualitat, la qual va reprimir tota la seva vida per la seva educació i el seu catolicisme.

Solter i amb un caràcter gens propens a governar, es va convertir en rei el 1864, amb 18 anys. Va ser incapaç de mantenir la independència total de Baviera quan es va aliar amb Àustria en la guerra contra Prússia el 1866. La derrota va situar Baviera sota control prussià, i va arrossegar el país a la guerra franco-prussiana de 1870. Després d’aquest conflicte es va completar la unificació alemanya tot i que Baviera va mantenir una independència tutelada per Berlín.

Castells i Wagner

Lluis II rei

Retrat del jove rei Lluís II de Baviera

El desinterès per la política i el caràcter malenconiós van incrementar la seva introspecció i es va tancar en el fabulós castell de Neuschwastein, començat a construir el 1866 i que no es va acabar fins després de la seva mort. Allà es feia representar costoses obres de teatre per a ell sol i va establir normes a visitants i assistents que fregaven l’extravagància, com la prohibició de mirar-lo directament als ulls.

Els castells de fantasia van ser una de les principals obsessions de Lluís II. En va construir tres, inspirats en el palau de Versalles, ja que era un fervent admirador de la dinastia francesa dels Borbons i de la seva monarquia absolutista. Així, el 1878 va iniciar les reformes d’ampliació del castell de Linderhof (l’únic que va veure acabat), i també la construcció del de Herrenchiemsee, a més del de Neuschwanstein.

Una altra de les seves obsessions va ser la música de Wagner, de qui va arribar a ser mecenes. El comportament escandalós del compositor (tot i que casat, vivia amb la dona d’un director d’orquestra) va xocar amb la conservadora societat bavaresa i la Cort. Lluís II es va veure forçat a expulsar Wagner de Munic, tot i que sempre van mantenir una íntima correspondència. El rei, fins i tot, va aportar 100.000 tàlers per al teatre de Bayreuth, impulsat pel mateix Wagner per a representar-hi les seves obres.

S’acumulen els deutes

L’allunyament de Lluís II de les tasques de govern va provocar la desconfiança dels seus ministres, els quals van començar a complotar per apartar-lo del poder. La idea era la de declarar-lo incapacitat per a la direcció de l’Estat. L’excusa la van trobar en les seves excentricitats però, sobretot, en l’elevada despesa dels seus capricis, especialment els castells.

Castell de Neuschwanstein

El castell de Neuschwanstein a l’hivern

L’historiador Jean des Cars explica en el llibre Luis II, el rey loco de Baviera (1991) que “Herrenchiemsee costa vint milions de marcs, és a dir, més que Neuschwanstein i Linderhof junts”. A finals de 1884, el rei devia 7,5 milions de marcs. El ministre de Finances va aconseguir un préstec pel qual el govern estava “segur que el rei havia après la lliçó i frenaria els seus gustos luxosos”, escriu Des Cars.

Però el 1885, el rei va demanar sis milions de marcs més. Tot i que el ministre de Finances el va alertar de la greu situació econòmica, Lluís II no va cedir. El ministre va presentar la dimissió, però el rei la va refusar. Al desembre, va ser informat que hi havia un comerciant francès disposat a deixar-li els diners a canvi d’un títol nobiliari. Lluís II s’hi va oposar rotundament.

La fallida amenaçava el rei. Els deutes ascendien ja a 26 milions de marcs. El monarca va enviar emissaris arreu d’Europa per aconseguir els diners, però es va trobar totes les portes tancades. Va sol·licitar en va l’ajuda del duc d’Orléans i de diversos banquers del continent. Malgrat tot, Lluís II va anunciar la construcció d’un altre castell, el de Falhenstein. Els ministres van pressionar el rei, i els creditors van començar a demanar els diners.

Palau de Herrenchiemsee

Palau de Herrenchiemsee

Mesures desesperades

Davant l’amenaça seriosa de veure els seus béns embargats, Lluís II va demanar al ministre de l’Interior que els declarés inembargables, cosa a la qual el ministre es va negar. El govern li va pregar l’aturada de les obres dels castells i un programa d’estalvi. El monarca va destituir tot el govern i va enviar persones de la seva confiança a la recerca diners, començant pel Parlament de Berlín, i seguint pel duc de Westminster, el rei de Suècia, l’emperador d’Àustria, el soldà de Turquia i un potentat brasiler.

L’historiador Christopher McIntosh narra en el seu llibre The swan king (2012) com Lluís II va enviar un dels seus col·laboradors a buscar “un home infinitament ric de Pèrsia”. L’emissari, però, es va quedar a Munic i, dies més tard, va informar el rei que el milionari persa havia mort de còlera. La situació, doncs, era ja desesperada, i més quan a l’abril es van tallar els subministres de gas i aigua als seus castells per manca de pagament.

McIntosh afegeix que, ja que totes aquestes mesures per trobar finançament havien estat inútils, el rei va acudir a opcions més desesperades. “Un grup de servents de confiança van ser enviats a Frankfurt amb instruccions per atracar el banc Rothschild. El grup va viatjar a Frankfurt però sense la intenció de portar a terme les seves ordres”.

“S’hi van quedar durant uns dies i van tornar a Munic, on alguns representants del rei els esperaven a l’estació per sentir els resultats de la missió. Els homes van informar que havien preparat l’atracament amb molta cura però que un obstacle de darrera hora els havia obligat a fer-se enrere”.

Deposició i mort

Portrait of Louis II, King of Bavaria

Lluís II cap el 1874

El 10 de juny de 1886, les intrigues dels ministres bavaresos van concloure amb la deposició del rei tot declarant-lo mentalment inestable i, per tant, incapaç de governar. El document mèdic que avalava la decisió va ser signat pel doctor Bernhard von Gudden, el qual mai no va examinar el rei. El govern quedava sota la regència del seu oncle, Luitpold de Baviera, i el tron va passar al germà de Lluís, Otó.

Alguns historiadors moderns han qüestionat la versió oficial de la bogeria tot posant l’accent en les lluites de poder internes. I també han dubtat de les elevades despeses de l’Estat. Segons els darrers estudis, Lluís II hauria finançat els castells amb els seus propis recursos, ja que rebia una pensió anual de 4,5 milions de marcs.

La tesi de la conspiració es reforça amb la misteriosa mort de Lluís II, produïda tres dies després de la seva deposició. L’exrei i el seu metge Gudden van sortir a passejar sols pels entorns del llac Starnberg, on el monarca havia estat reclòs al proper castell de Berg. Els seus cadàvers van ser trobats surant a l’aigua per la nit. La versió oficial va ser la de suïcidi, tot i que en els darrers temps no s’ha descartat que l’exrei hagués estat assassinat, ja que era un bon nedador.

El seu tiet Luitpold va ser regent de Baviera fins la seva mort, el 1912, tot succeint-li el seu fill, Ludwig. El rei, Otó I, va regnar també fins la seva mort, el 1916. El va succeir el regent amb el nom de Ludwig III en funció d’una modificació de la Constitució bavaresa de 1913. El rei va ser deposat el 1918, a finals de la Primera Guerra Mundial, convertint-se així en el darrer monarca de Baviera.

Lloc de la mort de Lluis

Punt del llac Starnberg on va ser trobat el cos sense vida de Lluís II

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s