Sabatai Seví: de messies dels jueus a servidor musulmà (1665)

El 31 de maig de 1665 es proclamava a la ciutat palestina de Gaza l’anhelada arribada del Messies jueu. En la figura de l’excèntric rabí Sabatai Seví s’encarnaven les profecies de la religió israelita forjada al llarg dels anys i basada en la càbala i el misticisme. Un any i mig més tard, Seví es convertia a l’Islam i tirava per terra les il·lusions de milers de persones que, en molts casos, ho havien deixat tot per seguir el Messies.

Context

Zevi 1665

Retrat de Sabatai Seví cap al 1665.

La primavera de 1648, els pagesos ucraïnesos i polonesos es van rebel·lar contra l’opressió de la noblesa terratinent i l’Església catòlica. Amb el suport dels cosacs de la conca del riu Dnièper i dels tàrtars de Crimea, els revoltats van descarregar la major part de la seva fúria contra els intermediaris jueus els quals, en algun cas, van ser lliurats com a bocs expiatoris pels nobles i els clergues polonesos.

Les notícies de les matances i les atrocitats comeses sobre els pobladors jueus van sacsejar les comunitats israelites arreu d’Europa i, al mateix temps, van reforçar els elements irracionals i apocalíptics del judaisme, com l’alliberament de tots els mals a través del messianisme. Es tractava d’una tendència que s’havia anat incrementant des del segle XIV, quan els jueus van ser expulsats d’Espanya.

El principal element irracional del judaisme, la càbala, la tradició mística, va passar al llarg d’aquests segles de les elits cultes al poble baix. Aquest sistema de coneixement esotèric a través de l’estudi i l’experiència es va anar barrejant amb les supersticions més absurdes basades en la màgia i les creences en esperits. La càbala es va situar al bell mig del judaisme, amb el sentit messiànic com una de les principals bases.

La càbala de Lúria

En aquest ascens de la càbala va tenir un paper cabdal l’escola creada a Safed (Palestina) després de l’expulsió dels jueus d’Espanya. Un dels professors destacats va ser Isaac Lúria (1534-1572), qui va ensenyar a Safed en els darrers anys de la seva vida. Va crear una teoria segons la qual les catàstrofes que assolaven el poble jueu eren un símptoma de què s’acostava l’adveniment del Messies. Segons ell, les pregàries i la pietat accelerarien el procés.

luria

Imatge idealitzada d’Isaac Lúria.

La càbala de Lúria es va estendre ràpidament per les comunitats jueves de tot l’Imperi otomà, els Balcans i l’Europa oriental. A finals del segle XVI es considerava una part normativa del judaisme. En els guetos de Polònia, Ucraïna i Lituània la barreja de misticisme, pietat i superstició era la religió essencial de la comunitat. I el messianisme hi estava fermament establert.

L’historiador britànic Paul Johnson explica en la seva Historia de los judíos (1987) que “la creença en el Messies era el resum i la culminació de tota la confiança del gueto en el que era sobrenatural, perquè el tema tenia l’aprovació suprema de la religió jueva ortodoxa. El rabí més erudit i racional i el mercader més mundà confiaven en l’arribada del Messies tan fervorosament com l’esposa semi-analfabeta d’un humil lleter”.

Els desastres que van assotar les comunitats jueves a l’Europa oriental des de 1648 van incrementar el sentiment messiànic. Continua Johnson: “Quant més gran era l’angoixa, amb més urgència s’esperava l’alliberament. En les dècades de 1650 i 1660 havien de rebre milers de refugiats que arribaven a les comunitats jueves de tots els països. […] Però gràcies a la doctrina de Lúria, les esperances messiàniques eren molt intenses fins i tot en comunitats remotes com el Marroc, on poc se sabia dels desastres polonesos”.

L’historiador afegeix que “l’onada d’excitació va créixer sobretot a Salònica i els Balcans, a Constantinoble i Turquia, a Palestina i Egipte; però es va sentir també en centres comercials greument afectats com Liorna, Amsterdam i Hamburg. Va arrossegar a rics i pobres, a individus cultes i a ignorants, a les comunitats que corrien perill i a les que se sentien segures. Cap a la dècada de 1660 el sentiment de què el procés descrit per Lúria pràcticament estava complert i de què el Messies esperava entre bambolines va unificar centenars de comunitats jueves disperses en dos continents”.

Sabatai Seví i Natam de Gaza

càbala

El llibre cabalístic “Les portes de la llum”.

En aquest ambient va arribar Sabatai Seví, nascut a Esmirna (llavors territori de l’Imperi otomà) el 1626 en el si d’una família de comerciants. Va estudiar el Talmud (màxima autoritat escrita del judaisme) i la càbala de Lúria. Patia del que avui s’anomenarien episodis maníacs depressius, cosa que l’ajudava a projectar una imatge de sant místic, tot i que acostumava a infringir la llei rabínica i a blasfemar en els atacs d’eufòria.

Arrel de les matances de jueus del 1648 ja es va proclamar Messies, però el 1651 va ser expulsat d’Esmirna i, més tard, de Salònica i de la mateixa capital de l’Imperi otomà, Constantinoble. De 1660 a 1662 va residir al Caire, on va trobar el suport d’un ric jueu funcionari de l’administració otomana. L’any següent era a Jerusalem, on va aconseguir arreplegar un important grup de seguidors. El 1664 va retornar a la capital egípcia, i el 1665 va fer el camí invers cap a Palestina, tot aturant-se a Gaza, on es va trobar amb Abraham Natam ben Elisha Hayyim Aixkenazí.

Natam de Gaza era un ric comerciant de Jerusalem, ciutat en la que va conèixer Seví però no li va fer gaire cas. Va començar a estudiar la càbala de Lúria cap al 1664, un cop ja establert a Gaza, i l’any següent ja era capaç de tenir visions i entrar en èxtasi. En una d’aquestes visions transcendents se li va revelar que Seví era l’esperat Messies. Per això va interpretar com un senyal el fet que es trobessin l’abril del 1665 a Gaza. Natam va convèncer Seví i, com a Messies, va ser proclamat un mes més tard.

Passeig triomfal

Seví va ser aclamat com el Messies a la mateixa Gaza i a d’altres ciutats palestines, però es va trobar amb l’escepticisme de les autoritats jueves de Jerusalem. No obstant això, va iniciar un passeig triomfal cap al nord que el va portar a Alep i a la seva ciutat natal, Esmirna, seguit per una multitud de fervorosos creients. A Esmirna va predir que la Redempció arribaria el 18 de juny de 1666. Per aquest motiu, Natam va exhortar les comunitats jueves a la penitència.

El setembre de 1665, Natam va escriure una carta a aquestes comunitats explicant que Zeví faria servidor seu el sultà de Turquia i després reuniria les deu Tribus Perdudes d’Israel, exiliades a la riba del mític riu Sambation, el qual estaria en algun punt del desert palestí. Segons una tradició jueva del segle XV, el retorn de les tribus seria un dels senyals inequívocs de l’adveniment del veritable Messies.

L’exaltació arreu de les comunitats de la diàspora va ser tan gran que moltes famílies van deixar-ho tot per emigrar a Palestina i veure el Messies amb els seus propis ulls. Milers d’israelites realitzaven penitències seguint les indicacions de Natam. Ciutats europees i turques van viure importants manifestacions d’exaltació jueva que, en alguns casos, van acabar amb incidents. Per això les autoritats otomanes van prendre mesures quan Seví va partir per mar cap a Constantinoble el desembre de 1665.

Arrest i apostasia

El febrer de 1666 el seu vaixell va ser aturat i Seví obligat a desembarcar encadenat. Primer va ser reclòs a la fortalesa de la península de Gal·lípoli i, posteriorment, traslladat a Constantinoble. Tot i ser un presoner, va ser tractat amb delicadesa i se li va permetre rebre visites de delegacions jueves. Malgrat tot, l’exaltació de les comunitats israelites per l’arribada del Messies no es va veure afectada per l’arrest de Seví.

Sevi a Abidos

Seví, presoner dels otomans a Abidos rebent una delegació de jueus.

Dos mesos després de la seva detenció, Seví va ser traslladat a una presó d’Abidos, on va continuar rebent visites de seguidors. En aquella cel·la li va arribar la data que ell mateix havia predit com la data de la Redempció, el 18 de juny, però res no va passar. El setembre va rebre la visita d’un cabalista polonès que profetitzava l’arribada d’un altre Messies. Aquest cabalista, Nehemies ha-Cohen, va denunciar Seví a les autoritats otomanes com a impostor.

El mateix mes, Seví va ser traslladat davant el sultà Mehmet IV i va negar tenir cap pretensió messiànica. El sultà el va fer triar entre la conversió a l’Islam o la mort. Dies després, Seví es convertia en Aziz Mehmet Effendi i era nomenat Guardià de les Portes de Palau amb una pensió diària de 150 piastres. El 1673 va ser obligat a exiliar-se i va morir dos anys més tard a la ciutat costanera d’Ulcinj, a l’actual Montenegro, prop de la frontera amb Albània.

Conseqüències

Jakub_Frank

Jacob Frank, el darrer líder d’una secta sabataista.

L’apostasia va ser un cop molt dur per a tot el judaisme. Tant els que hi van creure com els més escèptics van coincidir en fer veure que no havia passat res, que Sabatai Seví no havia existit mai. Però el seu principal valedor, Natam de Gaza, va voler justificar la conversió del suposat Messies assegurant que era una part de la seva tasca redemptora. Natam i Seví es van trobar diversos cops durant l’empresonament del proclamat Messies.

Fins i tot la mort de Seví va ser interpretada per Natam com una pujada als cels del Messies que tindria un proper retorn a la terra. A la mort de Natam, el 1680, el sabataisme encara es va allargar fins al segle XVIII. Però va perdre seguidors quan a les dates previstes per al retorn a la Terra de Seví, el 1700 i el 1706, van passar sense novetat. Llavors, molts seguidors del moviment es van convertir al Cristianisme o a l’Islam.

Cap a la segona meitat del segle XVIII va aparèixer a Polònia (on el sabataisme havia arrelat amb més força) una reencarnació de Seví en la figura de Jacob ben Judà Leib, anomenat Jacob Frank. Frank va organitzar una secta sabataista (anomenada frankisme) perseguida amb crueltat per l’ortodòxia jueva. Per aquest motiu, el 1756, Frank i els seus seguidors es van convertir al catolicisme. Però el 1760 va ser empresonat per heretgia.

Va ser alliberat 13 anys després, i va viure a la ciutat de Brno fins el 1786 envoltat de seguidors i visitat per multitud de pelegrins polonesos. Frank, que va obtenir el suport de la cort del Sacre Imperi Romanogermànic, va morir el 1791 a la ciutat alemanya d’Offenbach i el lideratge de la secta va passar a mans de la seva filla Eva. La influència del moviment es va allargar fins al segle XIX per tota l’Europa oriental.

Penitencia sabataistes

Seguidors de Seví són castigats per haver cregut en un fals Messies.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s