La Guerra de Corea: la temptació atòmica nord-americana (1950)

El 1950, només cinc anys després de l’ús de les primeres bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki, els Estats Units van estar a punt de tornar-les a usar, aquest cop a la Guerra de Corea. El president nord-americà, Harry Truman, no va cedir a les pressions del comandant en cap de les tropes destacades a la península de Corea, el general Douglas MacArthur, per utilitzar el material nuclear i aturar l’ofensiva dels xinesos, els quals havien entrat al conflicte del costat de Corea del Nord. MacArthur va ser rellevat, i la guerra va continuar amb armes convencionals fins el 1953.

macarthur pipa

El general Douglas MacArthur amb la pipa que va lluir durant la guerra al Pacífic.

Context

El 1945, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units i la Unió Soviètica van acordar la divisió de la península de Corea (ocupada pels japonesos des del 1910) en el paral·lel 38. El nord seria administrat pels soviètics, mentre que el sud ho seria pels nord-americans. A pesar dels intents de reunificació, al final es van crear dos estats de facto: un comunista al nord i un altre de democràtic al sud.

La tensió entre les dues Corees i les dues superpotències (tensió coneguda com la Guerra Freda) va esclatar el 25 de juny de 1950, quan uns 100.000 soldats nord-coreans equipats amb material soviètic van envair els seus veïns del sud. L’endemà ocupaven la capital del sud, Seül, i en dos mesos, els nord-coreans van arraconar els sud-coreans en una àrea de 225 quilòmetres al voltant de la ciutat portuària de Pusan, al sud-est de la península.

De la victòria a Incheon a la derrota a Chosin

L’ONU va condemnar l’atac i va crear una coalició per contraatacar al capdavant de la qual hi havia els Estat Units. La Guerra de Corea es convertia així en el primer punt calent de la Guerra Freda. L’home que es va encarregar del contracop aliat va ser el general Douglas MacArthur, aleshores comandant en cap de les forces nord-americanes al Pacífic, amb seu al Japó. MacArthur va voler alliberar la pressió sobre Pusan atacant els nord-coreans a Incheon i recuperar ràpidament Seül.

MacArthur a Incheon

MacArthur (amb prismàtics) durant la contraofensiva d’Incheon.

L’acció va tenir lloc entre el 15 i el 19 de setembre de 1950. Va ser una operació arriscada que no només va finalitzar amb èxit, sinó que va obligar els nord-coreans a replegar-se més enllà del paral·lel 38, arribant fins i tot al riu Yalu, la frontera natural amb la Xina comunista. Els xinesos, sentint-se amenaçats per la coalició internacional, van entrar en la guerra a favor de Corea del Nord el 19 d’octubre de 1950, també equipats amb material soviètic.

L’entrada dels xinesos en el conflicte va permetre als nord-coreans recuperar terreny. Els nord-americans van patir una severa derrota a la batalla del pantà de Chosin, la qual va tenir lloc entre el 27 de novembre i el 13 de desembre de 1950. El 4 de gener de 1951, els comunistes van tornar a ocupar Seül. MacArthur, desesperat, va demanar l’ús de les armes atòmiques per aturar l’ofensiva dels xinesos.

Un cinturó de cobalt radiactiu

En una entrevista pòstuma publicada als Estats Units, MacArthur va revelar que tenia un pla que podria haver fet guanyar la guerra en deu dies. El general pretenia llançar una trentena de bombes atòmiques a la zona de Manxúria, i envair la Xina amb soldats xinesos nacionalistes refugiats a Taiwan. Després, des del mar del Japó fins al mar Groc, s’estendria un cinturó de cobalt radiactiu amb una vida activa d’entre 60 i 120 anys.

Americans a Chosin

Soldats americans retirant-se després de la derrota al pantà de Chosin davant els xinesos.

El president Truman es va negar a les demandes de MacArthur, i tots dos van iniciar un enfrontament que va traspassar l’esfera pública. Truman ja va enutjar-se amb el militar després d’Incheon, ja que MacArthur va desobeir les ordres de tornar els nord-coreans darrere el paral·lel 38, i va estendre el conflicte fins a la frontera xinesa. A més, Truman temia que l’ús de les armes atòmiques faria entrar la Unió Soviètica en el conflicte, amb el consegüent perill d’una guerra nuclear.

Les desavinences entre el militar i el polític van esclatar el 10 d’abril de 1951, quan Truman va rellevar MacArthur i el va substituir pel general Matthew Ridgway. Aquest va iniciar una ofensiva que va aconseguir retornar els nord-coreans i els xinesos a una situació similar a la d’abans de la guerra. El conflicte militar es va estancar, i Truman va iniciar les converses de pau el 1953. Des de llavors, la frontera entre les dues Corees ha quedat establerta en una franja de quatre quilòmetres al voltant del paral·lel 38.

Una demanda reiterada

L’historiador i periodista especialitzat en Àsia Bruce Cumings ha escrit a History News Network que MacArthur ja va demanar l’ús de material nuclear una setmana després de començada la guerra. L’Estat Major Conjunt, però, s’hi va negar pel fort impacte que encara hi havia per les bombes d’Hiroshima i Nagasaki i per la por a una intervenció soviètica. A més, hi havia el convenciment que es podia guanyar amb armes convencionals.

Trobada entre MacArthur i el president Harry Truman.

Trobada entre MacArthur i el president Harry Truman.

La intenció de MacArthur era la d’ocupar tota la península coreana i limitar l’acció xinesa i soviètica amb armament atòmic entre Manxúria i Vladivostok. Per això, quan els xinesos van entrar a la guerra, MacArthur va tornar a demanar permís per usar bombes atòmiques, demanda que es va renovar al març de 1951, petició també denegada. En aquells moments, els xinesos tenien tropes concentrades a la frontera, i els soviètics havien instal·lat 200 bombarders a les seves bases de Manxúria.

Els americans van sentir amenaçades les seves bases al Japó. Per aquest motiu, l’Estat Major va ordenar un atac atòmic contra les bases de Manxúria si hi havia atacs des d’aquests punts soviètics. Tot i que l’amenaça no es va arribar a complir, en els projectes d’ús de bombes atòmiques a Corea van participar Robert Oppenheimer, un dels pares de la primera bomba atòmica. Al caliu d’aquest conflicte també es va desenvolupar la primera bomba de neutrons i unes incipients armes de destrucció massiva.

Pas fronterer entre les dues Corees, a l'actualitat.

Pas fronterer entre les dues Corees, a l’actualitat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s