La proposta de la màfia per annexionar Sicília als Estats Units (1944-1946)

El 1944, el Partit per la Reconstrucció va omplir les places de les principals ciutats sicilianes exigint l’annexió de l’illa als Estats Units. L’Estat italià ho va refusar, per la qual cosa la formació va amenaçar amb la declaració unilateral d’independència amb l’ajut dels nord-americans. La idea va comptar amb el suport de la nombrosa colònia siciliana als Estats Units.

El Partit per la Reconstrucció, que va arribar a tenir al voltant de 40.000 afiliats i usava com a símbol una imatge de l’estàtua de la Llibertat, era un més dels diversos moviments separatistes sicilians de la postguerra. Els sicilians se sentien menyspreats i infrarepresentats pels governs de Roma des de la reunificació (el 1860), la qual va acabar amb el Regne de les Dues Sicílies (que comprenia l’illa i la part sud de la península, amb Nàpols com a capital).

Context

bandera MIS

Bandera del Moviment Independentista Sicilià.

L’11 desembre de 1941, quatre dies després de l’atac japonès a Pearl Harbor, Alemanya va declarar la guerra als Estats Units. Quasi des del principi de la guerra a Europa, el port de Nova York acollia diversos vaixells que transportaven tropes i subministres als Aliats. Per aquest motiu, el Govern nord-americà va témer una onada d’atemptats alemanys amb la intenció de sabotejar aquests vaixells.

Tot i que alguns sabotejadors van ser atrapats i executats, el temor als atemptats es va convertir en realitat el 9 de febrer de 1942 en esclatar a Manhattan el Normandie, un transatlàntic francès que estava sent preparat per ajudar els Aliats. El 12 de juny del mateix any, un submarí alemany va desembarcar a East Hampton, Nova York, un equip de sabotejadors amb plànols i explosius.

Per vigilar els ports, l’Administració Roosevelt va contactar amb la màfia. La tardor de 1942, els representants del Govern nord-americà van parlar amb el principal capo de la màfia novaiorquesa, Salvatore Lucania, més conegut com a Lucky Luciano. Des de 1936, Luciano complia una condemna de 35 anys, així que va acceptar a canvi de ser traslladat a una presó més confortable. En una setmana va quedar desmuntada l’estructura que abastia de combustible els submarins nazis que causaven els sabotatges als ports nord-americans.

Però el pacte no va quedar-se només en la vigilància dels ports: el Govern va oferir el trasllat de Luciano a Sicília a canvi que la màfia facilités la invasió dels Aliats a l’illa. Luciano va contactar amb la màfia siciliana a través de capos locals com Vito Genovese, Calogero Vizzini o Genco Russo, entre d’altres, amb els quals es va entrevistar a l’illa l’estiu de 1943.

A la màfia siciliana se li va encarregar la tasca de facilitar dades als Aliats sobre el moviment de les tropes italianes i alemanyes que eren a l’illa, a més de realitzar accions de sabotatge que facilitessin la invasió de Sicília. Una invasió que va començar el 9 de juliol d’aquell any amb el desembarcament de més de 180.000 soldats als ports de Marsala, Ragusa, Gela i Licata. En quatre dies, els americans van arribar a Palerm. L’illa va quedar totalment alliberada el 17 d’agost.

Màfia amb mans lliures

L’acord amb la màfia nord-americana i siciliana va permetre als Estats Units, no només la invasió aliada i lluitar contra un enemic comú (el feixisme italià), si no també deixar una autoritat local que assegurés l’ordre social mentre es continuava amb l’alliberament de la península italiana. Cedir tot el poder a la màfia va permetre a aquesta organització recuperar la influència tant debilitada durant l’etapa feixista.

Map_operation_husky_landing

Mapa del desembarcament dels Aliats a Sicília.

I és que el dictador italià Benito Mussolini va reprimir les activitats de la màfia de forma brutal, tant la siciliana com la napolitana, fins al punt de fer-les quasi desaparèixer. La seva idea de l’Estat totalitari era contrària a una organització que funcionava pràcticament com un Estat paral·lel. A Sicília, la tasca repressora va recaure en Cesare Mori, anomenat el prefecte de ferro. Mori va atacar amb la mateixa duresa militar tant els mafiosos com els obrers o els comunistes, enviant-los a la presó, el desterrament o, fins i tot, la mort.

Tot i l’èxit del pacte entre el Govern nord-americà i la màfia, Luciano va tornar a la presó als Estats Units fins al final de la guerra. El mateix dia que el conflicte va acabar, el 7 de maig de 1945, Luciano va enviar una petició de clemència que va ser acceptada a canvi que s’exiliés a Sicília. L’any següent hi va ser deportat.

Malgrat tot, a partir del final de la guerra hi va haver un auge de les activitats il·lícites de la màfia (prostitució, joc, blanqueig de diners i tràfic de drogues, sobretot) tant als Estats Units com a Europa, especialment a Sicília i al sud de la península italiana. La permissivitat dels governs italians i nord-americans s’explicava per l’aportació de la màfia a la lluita del nou enemic comú, el comunisme.

Moviment per l’Estat 49

Cesare_Mori

Cesare Mori

Amb el poder a les seves mans, els capos sicilians van atiar el sentiment nacionalista i independentista per evitar tornar-se a posar sota les ordres de Roma. Aquest sentiment secessionista va cristal·litzar en desenes d’organitzacions com el Partit de la Reconstrucció, i que van confluir el 1944 en el Moviment per l’Estat 49. Aquesta organització reclamava l’annexió siciliana als Estats Units, país que encara no havia formalitzat la unió d’Alaska i Hawaii (ambdós van ser Estats de la Unió el 1959).

Ja des del primer moment en què els feixistes van ser expulsats de l’illa, els sicilians van demanar als nord-americans la creació d’un govern propi provisional. El 1942 s’havia creat el Comitè per la Independència de Sicília (CIS), i un dels seus fundadors, Andrea Finocchiaro Aprile, va exigir el 4 d’octubre de 1943 l’abdicació del rei Víctor Manel III i el naixement d’una República siciliana.

El sentiment nacionalista va anar creixent i l’abril de 1944 el CIS es va convertir en el Moviment Independentista Sicilià (MIS). Un dels seus líders, el comunista Antonio Canepa, va crear el 1945 l’Exèrcit Voluntari per la Independència de Sicília (EVIS), organització que es va convertir en el braç armat del moviment secessionista. Un dels seus principals comandants va ser Salvatore Giuliano, un bandit considerat una mena de Robin Hood a tota l’illa.

Giuliano, que es va sumar a l’EVIS amb la promesa que serien perdonats els seus crims, va arribar a escriure una carta al president dels Estats Units, Harry Truman, demanant l’annexió de Sicília. A partir de 1948, quan el moviment independentista ja havia perdut força, Giuliano justificava les seves accions terroristes per l’auge del comunisme. Perseguit tant pel govern com per la màfia (que ja el veia com un personatge incòmode) va morir assassinat el 1950 quan preparava la seva fugida cap als Estats Units.

El debilitament

Giuliano

Salvatore Guiliano.

El moviment annexionista i secessionista es va anar diluint al llarg de 1946. Aquell any es van organitzar les primeres eleccions legislatives després del feixisme. En els comicis, celebrats el 2 de juny, es va triar una Assemblea Constituent que va redactar la Constitució de 1948, i també es va muntar un referèndum sobre monarquia o república. La república va obtenir 12 milions de vots per 10 milions de la monarquia. El MIS va aconseguir un 0,75% dels vots i quatre escons.

El partit guanyador va ser la Democràcia Cristiana (DC) amb el 35,18% dels vots, seguit del Partit Socialista (20,72% dels vots) i el Partit Comunista (18,97% dels vots). El primer ministre va ser Alcide De Gasperi, fundador de la Democràcia Cristiana i al càrrec ja des de l’any anterior, quan va ser nomenat de forma interina.

A les legislatives del 18 d’abril de 1948, ja amb la nova Constitució vigent, la Democràcia Cristiana va guanyar per majoria absoluta amb el 48,51% dels vots. El MIS hi va perdre tots els seus escons i va quedar pràcticament desmantellat, sobretot quan els principals capos sicilians es van posar a les mans de la DC, partit que es mostrava com l’alternativa al comunisme.

Començava així una col·laboració entre la màfia i els diversos governs italians que es va allargar fins ben entrada la dècada dels 90 del segle passat. Com a conseqüència, el moviment annexionista va desaparèixer (també pel nul interès dels Estats Units), mentre que el moviment independentista es va convertir en residual.

Letizia-Battaglias-shot-o-001

Imatge de Letizia Battaglia, fotoperiodista que va documentar els crims de la màfia siciliana a la segona meitat del segle passat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s