Víkings: els primers europeus en trepitjar Amèrica (1000-1010)

Cap a finals del primer mil·lenni, víkings procedents de Groenlàndia van trepitjar les costes nord-americanes gairebé 500 anys abans que Cristòfol Colom. Hi van establir alguns assentaments d’on extreien fusta i aliments per als seus freds poblats d’origen. Però els enfrontaments amb els indígenes i diverses disputes internes els van obligar a abandonar anys després el que havia estat la primera visita d’europeus a les costes americanes.

Leif Erikson

Leif Eriksson arriba per primer cop a Amèrica.

Context

Durant el segle VIII, els habitants dels països escandinaus que avui formen Noruega, Suècia i Dinamarca van iniciar una expansió de saqueig i conquesta per tota Europa que no va finalitzar fins al segle XI, amb la conversió d’aquests pobles al cristianisme. Els coneguts com a víkings (noruecs i danesos, principalment) van imposar el terror a l’Europa Occidental, mentre que els varegs (suecs, sobretot) es van estendre per la part oriental.

Les causes d’aquesta expansió són diverses, tot i que alguns historiadors han apuntat que la principal hauria estat l’augment de població en territoris freds i durs que dificultaven la supervivència de col·lectius grans. Per aquest motiu, algunes persones haurien marxat dels seus llocs de naixement a la recerca de nous territoris on viure, tot seguint líders o cabdills. Unes dificultats de supervivència que s’haurien vist incrementades per la fi del comerç amb l’Europa del sud pels conflictes amb l’imperi franc de Carlemany.

De fet, alguns historiadors han remarcat també que una altra de les principals causes de l’expansió víking hauria estat precisament la pressió dels francs sobre els territoris propers a Dinamarca per tal d’estendre el cristianisme. Com a prova d’això, aquests historiadors assenyalen que el primer atac víking conegut es va produir el juny de 793 al monestir de Lindisfarne, una petita illa situada entre Anglaterra i Escòcia. Durant els dos anys següents es van produir atacs similars a Irlanda i Escòcia.

2000px-Viking_Expansion.svg

Extensió i àrea d’influència durant l’expansió víking.

De l’oceà Atlàntic a la mar Càspia

Paral·lelament, els varegs que es movien per la mar Bàltica van baixar des del llac Làdoga (a l’actual Rússia) pels rius Dnièper i Volga, tot establint regnes a Nòvgorod i Kíev (entre els segles IX i X), i creant el germen de l’actual Rússia. Van arribar fins a les mars Negra i Càspia, a la ciutat de Bagdad i van intentar atacar els bizantins de Constantinoble, amb els quals finalment van formar part del seu exèrcit com a mercenaris.

A l’oest, els víkings o normands (homes del nord) van prendre Dublín el 841 i, l’any següent, van saquejar Londres. A la llarga, els normands van establir-se permanentment a Anglaterra. Igual que al territori dels francs, on els víkings van atacar Rouen, Nantes, Orleans, Bordeus i París al llarg de tot el segle IX. El 911, el rei Carles III va nomenar duc de Normandia Rol·ló a canvi de fidelitat, convertir-se al cristianisme i defensar el regne d’altres atacs normands.

A la península ibèrica, els víkings van atacar els cristians a la Corunya (844) i van saquejar les ciutats andalusines de Cadis i Sevilla (844), i van intentar fer-se amb Algesires. Remuntant l’Ebre, van arribar fins a Pamplona (859), on van fer presoner el rei García Íñiguez, pel qual van demanar un rescat, i van atacar Tolosa. El 999 van arribar a Sicília on, al llarg dels segles X i XI, van arribar a establir-hi un regne que comprenia l’illa i el sud de la península italiana.

DOCU_GRUPO

Drakkar, nau amb la que es va produir l’expansió víking.

Els atacs, sempre per sorpresa i molt violents, van ser facilitats pels drakars, unes embarcacions lleugeres i ràpides que permetien acostar-se molt a la costa i remuntar rius sense problemes. Aquestes característiques, unides a la perícia dels navegants nòrdics, va permetre als víkings aventurar-se fins i tot per l’Atlàntic nord, on van arribar a través de les illes Shetland.

D’Islàndia a Groenlàndia

Vinland-travel

De Groenlàndia a Vinland, passant per Helluland i Markland.

Els víkings van anar establint assentaments a Islàndia entre el 860 i el 870. Cap el 890, l’illa ja tenia una població d’entre 16.000 i 20.000 habitants, i cap el 930 ja tenia més habitants dels que els seus recursos naturals podia suportar. Cap el 970 hi va arribar la família d’Erik Thorvaldsson, conegut com a Erik el Roig. El seu pare, Thorvald Asvaldsson, fugia de la violenta política del rei noruec Harald I, qui volia unir sota el seu comandament tots els pobles víkings.

El 982, Erik Thordvalsson va ser acusat d’assassinat, a causa de la qual va ser condemnat a tres d’anys de desterrament. Segons la Saga d’Erik el Roig, escrita cap a la segona meitat del segle XIII, Erik va passar els tres anys explorant unes misterioses terres que s’havien divisat a l’oest d’Islàndia. Així va descobrir Groenlàndia. Passat el temps del desterrament, va tornar a Islàndia proclamant que havia trobat terra fèrtil. Per atraure colons, va posar el nom de Groenlàndia (terra verda) als nous territoris.

A Groenlàndia hi va tornar amb la seva família, i s’hi van establir dos assentaments (un al sud i un altre a l’oest de l’illa) que van arribar a tenir plegats uns 6.400 habitants. Els assentaments van prosperar fins l’any 1002, quan una epidèmia va acabar amb bona part de la població. El mateix Erik el Roig hi va morir l’any següent. La colònia va anar de baixa fins a desaparèixer totalment al segle XIV.

Erik el Roig va tenir tres fills i una filla: Thorvald, Leif, Thorstein i Freydis. Nascut a Islàndia el 970, el seu segon fill, Leif Eriksson, va viatjar a Noruega on es va convertir al cristianisme a instàncies del rei Olaf I. De retorn a Groenlàndia, va voler emular el seu pare i va muntar una expedició per trobar unes terres fèrtils que alguns comerciants deien que hi havia a l’oest de l’illa. Així, cap a l’any 1000, va iniciar un viatge cap al nord de Groenlàndia.

De Helluland a Vinland

Segons la Saga dels Groenlandesos, escrita cap a la primera meitat del segle XIII, Leif Eriksson, anomenat també l’Afortunat, va superar els 500 quilòmetres que separen Groenlàndia de l’actual illa de Baffin, al Canadà. Aquell territori el va batejar com a Helluland (terra de pedres planes). Tot seguit va posar rumb al sud fins a albirar un territori ple de boscos que va anomenar Markland (terra de la fusta), la costa de Labrador.

1.500 quilòmetres més cap al sud, finalment, l’expedició va arribar a l’actual Terranova, un territori ric en pastures, pesca, caça, fruits i blat silvestre, a més de tenir un clima benigne, per la qual cosa van anomenar-lo Vinland (terra de vinyes) i on van fundar la colònia de Leifbundir. Passat l’hivern, Leif va retornar a Groenlàndia carregat de productes de les noves terres. Però ja no hi va tornar més. Va morir a Groenlàndia cap al 1020.

Tots els fills d’Erik el Roig proven de tornar a Vinland

La Saga dels Groenlandesos explica que va ser el germà gran de Leif, Thorvald, qui va tornar a Vinland anys més tard. En les seves expedicions d’exploració va ser el primer en torbar-se amb els indígenes, els skaelings (homes lletjos), segurament membres de tribus algonquines. En els enfrontaments violents entre els dos grups, Thorvald va morir i va ser enterrat a la mateixa terra que havia descobert el seu germà.

vikings

El tercer germà, Thorstein, també es va embarcar cap a Vinland amb la intenció de portar el cadàver de Thorvald a Groenlàndia, amb els del seu pare i avi. Però, segons la Saga dels Groenlandesos, l’expedició del tercer fill mascle del clan dels Eriksson no hi va arribar mai per culpa de les tempestes que es va trobar enmig de l’oceà Atlàntic, morint poc després del seu retorn.

Cap a l’any 1010, un comerciant anomenat Thorfinn Karlsefni també hi va anar amb la intenció de reprendre l’activitat comercial entre Vinland i Groenlàndia, però l’hostilitat dels indígenes el va fer retornar. Finalment, la filla d’Erik, Freydis, també va fer un viatge a Vinland juntament amb el seu marit, Thorvald, una expedició formada per groenlandesos i islandesos. Segons la Saga dels Groenlandesos, les disputes entre les dues nacionalitats va fer fracassar l’empresa.

El final de l’expansió víking

Els historiadors calculen que Vinland i la colònia de Leifsbudir deuria ser totalment abandonada uns vint anys després de la seva fundació, quedant absolutament oblidada. De fet, l’expansió víking va anar remetent a poc a poc a mesura que els pobles nòrdics s’anaven convertint al cristianisme, fet que es va accelerar durant el regnat d’Olaf I (995-1000) a Noruega. El mateix any 1000, l’Assemblea Suprema islandesa va declarar el cristianisme religió oficial.

Vinland va quedar com un mite relatat en les sagues fins que el 1960, l’explorador noruec Helge Ingstad va descobrir les restes d’un poblat a Anse aux Meadows, a Terranova, que palesaven la presència víking a nord-Amèrica anys abans de l’arribada de Cristòfol Colom. Tot i que s’ha apuntat que l’assentament podria ser Leifsbudir, altres historiadors creuen que la presència nòrdica es podria haver estès a la badia del Hudson, a Nova Anglaterra o, fins i tot, a Florida.

auxaumeadows

Anse aux Meadows, les restes d’un poblat víking a Amèrica.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s