Dànzig: els primers trets de la Segona Guerra Mundial (1939)

La matinada de l’1 de setembre de 1939, l’exèrcit alemany va envair Polònia i va donar inici a la Segona Guerra Mundial. Els nazis van arribar a Varsòvia en quatre setmanes, aixafant la dèbil resistència polonesa usant un nou mètode militar, la blitzkrieg, la guerra llampec. Però els primers trets d’aquell conflicte es van produir en el fortí d’una ciutat portuària que trigaria set dies a rendir-se: la ciutat lliure de Dànzig.

bombardeig

El cuirassat Schleswig-Holstein bombardeja la Westerplatte de Dànzig.

Context

Dànzig (en alemany) o Gdansk (en polonès) és una ciutat situada a la desembocadura del riu Vístula que de 1772 a 1920 va pertànyer a Prússia. Per aquest motiu, la immensa majoria de la seva població era germanoparlant. Polònia, però, reclamava la ciutat com a pròpia perquè era la seva única sortida a la mar Bàltica.

El 1920, el Tractat de Versalles (que va posar punt final a la Primera Guerra Mundial) va declarar la ciutat lliure sota els auspicis de la Societat de Nacions. Polònia hi exercia un protectorat, ja que hi tenia privilegis diplomàtics i econòmics. A més, també s’encarregava de la seva protecció, segons el Tractat de Versalles.

El Tractat de Versalles va atorgar a Polònia no només el control sobre la ciutat lliure, sinó també una zona de terreny a l’oest del Vístula que incloia la ciutat de Gdynia (el conegut com a corredor de Dànzig) que va separar per terra Alemanya de la Prússia Oriental.

Les reclamacions de Hitler

El corredor de Dànzig no va ser l’únic territori arrabassat a Alemanya pel Tractat de Versalles. Un dels objectius d’Adolf Hitler en arribar al poder va ser el de recuperar aquests terrenys. I va començar el 7 de març de 1936 amb la remilitarització de la Renània, un territori fronterer amb França i clau en un possible conflicte entre els dos països.

La nul·la reacció de les democràcies occidentals, especialment de França i la Gran Bretanya, a una flagrant violació del Tractat de Versalles va animar Hitler a un segon pas: l’annexió d’Àustria, el 12 de març de 1938. Però la temperatura va començar a pujar quan el dictador nazi va reclamar les zones de Bohèmia, Moràvia i Silèsia (a Txecoslovàquia) de majoria germanoparlant, territoris coneguts com els sudets.

Per tal d’evitar una nova conflagració mundial, la Gran Bretanya i França van accedir als desitjos de Hitler en signar els acords de Munic, el 30 de setembre de 1938. L’ocupació nazi dels sudets es va produir entre l’1 i el 10 d’octubre d’aquell mateix any. Absolutament confiat en la passivitat de les democràcies occidentals, Alemanya va ocupar tota Txecoslovàquia el març de 1939.

El 24 d’octubre de 1938 li va arribar el torn a Dànzig. Hitler va reclamar el retorn de la ciutat lliure i va demanar a Polònia la construcció d’una via fèrria i una carretera que passés pel corredor i que connectés Alemanya amb la ciutat. Polònia, però, s’hi va negar. El conflicte entre els dos països semblava inevitable, per la qual cosa Polònia es va assegurar el suport de la Gran Bretanya i França davant un atac nazi.

Danzig_1939_ES.svg

Situació de Dànzig i el corredor polonès.

Esclata la guerra

El 23 d’agost de 1939, Alemanya i la Unió Soviètica van signar un pacte de no agressió que contenia unes clàusules secretes per les quals acordaven envair i repartir-se Polònia. L’acord, juntament amb la neutralitat dels Estats Units (assegurada amb una sèrie de lleis aprovades durant els anys 30), i la por de la Gran Bretanya i França a una guerra, Hitler pensava que tindria les mans lliures per fer-se amb Polònia.

A tres quarts de cinc de la matinada de l’1 de setembre de 1939, el cuirassat alemany SMS Schleswig-Holstein va disparar a boca de canó sobre la guarnició polonesa de la Westerplatte, un fortí situat al port de Dànzig. L’atac va anar precedit de trets de metralladora disparats des del far situat a la zona alemanya de la desembocadura del Vístula. La guerra havia començat.

La Westerplatte era una estació militar de trànsit on hi havia apostat uns 200 soldats polonesos. Tot i que ho tenien prohibit pel Tractat de Versalles, els polonesos van fortificar la plaça, la qual cosa els va permetre resistir l’atac nazi durant una setmana, mentre la resta del país era aixafada per la blitzkrieg. L’endemà de l’atac, el Parlament de Dànzig va demanar formalment l’annexió a Alemanya.

westerplatte

Soldats alemanys després de conquerir la Westerplatte.

El cuirassat Schleswig-Holstein

Tot i la creixent tensió entre Alemanya i Polònia, el govern de Varsòvia no va reaccionar quan l’SMS Schleswig-Holstein es va acostar a Dànzig el 25 d’agost de 1939 amb l’excusa d’una visita de cortesia per commemorar l’aniversari de l’enfonsament de l’SMS Magdeburg al golf de Finlàndia, el 26 d’agost de 1914.

De fet, el cuirassat era una relíquia de la Primera Guerra Mundial convertit en vaixell d’entrenament el 1936. Després d’atacar la Westerplatte, el vaixell també va participar en altres atacs a la zona del corredor de Dànzig, com Gdynia, Kepa Oksywska o la península de Hel. També va participar en la invasió de Dinamarca i com a buc antiaeri.

L’SMS Schleswig-Holstein va ser enfonsat per avions britànics a Gdynia el 19 de desembre de 1944. Va ser reflotat pels soviètics, els quals el van traslladar a Tallin (Estònia). Després el van situar davant l’illa d’Osmussaar, al golf de Finlàndia, on el van utilitzar com a blanc de tir de foc d’artilleria fins a finals dels anys 60.

canons schleswigholstein

Dos canons de l’Schleswig-Holstein.

L’excusa per a la invasió

Malgrat el pacte amb la Unió Soviètica, la neutralitat nord-americana i les reticències franco-angleses, Hitler va necessitar d’una excusa per invadir Polònia. Els nazis van posar en marxa l’Operació Himmler, consistent en una sèrie d’accions portades a terme pels alemanys amb la intenció de fer veure que eren provocacions poloneses.

segunda-guerra-antena-gleiwitz

L’antena de l’antiga ràdio de Gleiwitz.

La més famosa d’aquestes accions va ser l’assalt a l’emissora de ràdio alemanya de Gleiwitz, a l’Alta Silèsia, el 31 d’agost de 1939. Diversos soldats nazis vestits amb l’uniforme de l’exèrcit polonès van assaltar aquesta torre de comunicacions i van emetre un missatge en polonès on s’animava la població polonesa de Silèsia a revoltar-se contra els alemanys.

Per donar més veracitat a l’atac, els assaltants van matar diversos presoners del camp de concentració de Dachau vestits amb uniformes alemanys per a l’ocasió. El govern nazi va presentar aquests cossos com una prova de les provocacions poloneses i com una excusa per a la invasió. L’opinió pública mundial, però, hi va donar poca credibilitat.

La invasió es va produir en quatre atacs en forma de pinça. Una part de l’exèrcit alemany va entrar a Polònia per Pomerània (la zona del corredor polonès) al nord, i per Silèsia al sud, tots dos amb l’objectiu d’arribar a Varsòvia. Els altres dos atacs van sortir de Prússia Oriental al nord i Eslovàquia al sud amb l’objectiu a Brest-Litosvk.

Polònia va caure en gairebé un mes gràcies a la blitzkrieg, una tàctica consistent en la força de les unitats blindades motoritzades, ajudades per la superioritat aèria, que van crear bosses de resistència polonesa aïllades i delmades que van ser presa fàcil per a la infanteria abans que es poguessin reagrupar i defensar-se.

L’enfonsament

Després de la batalla d’Stalingrad (d’agost de 1942 a febrer de 1943), va suposar un punt d’inflexió en la guerra en el front de l’Est. La derrota va obligar els nazis a un procés de replegament que conclouria dos anys més tard al mateix Berlín i davant unes tropes soviètiques engrandides pels consecutius triomfs militars des d’Stalingrad. El desembarcament de Normandia per part de tropes aliades (angleses, nord-americanes i canadenques, principalment) el 6 de juny de 1944 va enfonsar el front occidental per als alemanys i accelerar el final de la guerra.

A la conferència de Postdam (del 17 de juliol al 2 d’agost de 1945), els líders de les potències vencedores de la guerra (Estats Units, la Gran Bretanya, França i la Unió Soviètica) va establir la frontera germano-polonesa a la línia dels rius Oder i Neisse. Polònia es va annexionar la Prússia Oriental, la Pomerània central (amb Dànzig), Brandemburg Oriental i la Baixa Silèsia.

mapa gdanks

Situació de Dànzig (Gdansk) a la Polònia actual.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s