La flota de Zeng He: el domini xinès de l’oceà Índic (1405-1433)

Entre 1405 i 1433, una flota xinesa de la dinastia Ming va realitzar set expedicions comercials i diplomàtiques a diversos països tributaris de l’Índic. La flota, comandada per Zheng He i amb vaixells molt més grans que els europeus que eren a punt de realitzar els descobriments i les exploracions que van canviar l’esdevenir d’Occident, va arribar fins a les costes africanes. Però els viatges van acabar de sobte, sumint la Xina en un aïllament que va durar segles.

zheng-he idealitzada

Imatge idealitzada de Zheng He.

Context

Des de molt abans del segle XV, la Xina mantenia un important intercanvi comercial amb l’Índic, però també terrestre per la ruta de la seda que arribava a Bizanci a través de l’Índia i Pèrsia. La dinastia Ming va consolidar l’anomenat comerç tributari, una sèrie de contactes comercials i diplomàtics en un moment en què el comerç marítim privat estava prohibit. I aquestes expedicions navals estaven comandades per Zheng He.

Zheng He va néixer el 1371 a Yunnan, territori aleshores controlat pels mongols. Era d’una família rica i musulmana provinent de l’Àsia central. Quan els Ming van conquerir Yunnan (1381), Zheng He va ser fet presoner i castrat. Com a eunuc, va ser enviat a servir a la cort del príncep Zhu Di, a Pequín. Els eunucs van anar progressant amb l’emperador Hongwu, amb qui es van encarregar dels documents burocràtics i de la construcció i reparació dels edificis imperials.

A poc a poc, els eunucs es van anar infiltrant en totes les institucions de govern, fins i tot a l’exèrcit, entrant en conflicte obert amb els funcionaris civils de carrera. Va ser en aquest context en què Zheng He es va convertir en un important oficial a les ordres de Zhu Di, amb qui va lluitar contra els mongols i en la rebel·lió contra Jianwen, nebot de Zhu Di i hereu legítim del tron imperial a la mort de Hongwu, avi de Jianwen.

Comparativa vaixells

Comparativa de la mida d’un vaixell de la flota Ming amb un galiot europeu.

Ascens al poder

Pel seu paper destacat en la conquesta de Nanquín, la capital imperial, Zheng He va ser nomenat per Zhu Di (aleshores convertit en l’emperador Yongle) com a responsable de la Direcció de Servents de Palau, «càrrec que el va posar un breu temps al capdavant de totes les obres que es feien a palau i li va proporcionar un coneixement del subministrament i gestió dels materials de construcció que, unit al seu perfil de comandament militar, el farien apte per construir, organitzar i dirigir una gran flota» (Dolors Folch, Els viatges de Zheng He).

Els motius de les expedicions van ser diverses. N’hi havia d’econòmiques, per la demanda creixent de productes de l’Índic, però també per motius tècnics, com el desenvolupament tecnològic de la navegació xinesa. També hi havia motius polítics, com l’amenaça de Tamerlà, líder mongol que havia tallat la ruta comercial terrestre i amenaçava d’atacar la Xina. Per aquest motiu, l’emperador voldria haver buscat aliances a l’Índic i a l’Àsia Central. De fet, Yongle ja havia enviat expedicions comercials i diplomàtiques al nord de la Xina i al Tibet.

Però Yongle també era un usurpador que necessitava la propaganda per mostrar la superioritat de l’emperador. Per això va enviar tot d’expedicions sempre comandades per eunucs, els quals es van convertir en els responsables polítics dels Ming. «Les expedicions van ser sempre un afer de l’emperador: no obeïen, com les de Colom o Vasco da Gama, a un impuls personal dels caps de l’expedició. Els eunucs anaven on els ordenaven. Quan les ordres es van acabar, els viatges també ho van fer» (Dolors Folch).

Els tres primers viatges (1405-1407, 1407-1409 i 1409-1411) van seguir una ruta similar: de Nanquín fins a Calcuta tot passant per Java, Sumatra i Ceilan (actual Sri Lanka). Pretenien revitalitzar el sistema tributari xinès a l’Índic, consistents en «missions periòdiques que venien a Xina a retre homenatge i a canvi rebien regals de reconeixement». Folch afegeix que «els regals que els estats tributaris rebien de Xina van ser sempre de més valor que els que ells aportaven i, a més, la rebuda i manteniment de les missions estrangeres eren també molt costoses».

Mapa espanol

Els set viatges de Zheng He.

Els vaixells xinesos portaven sedes, ceràmiques i altres productes de luxe com a regals. Sortien i tornaven amb els monsons, carregats amb productes dels països visitats i amb ambaixades d’homenatge a l’emperador. Segons Folch, «si bé la Xina no va considerar les relacions exteriors com una font d’enriquiment, els estats tributaris, per contra, hi trobaven l’ocasió de fer un comerç privilegiat amb ella».

En aquestes primeres expedicions, Zheng He només va intervenir militarment en dues ocasions. La primera va ser durant el primer viatge i per lluitar contra pirates xinesos a Palembang (ciutat de Sumatra), i el segon cop, en el tercer viatge per lluitar contra el rei de Ceilan pels seus actes de pirateria contra vaixells d’estats tributaris xinesos. Les riqueses aconseguides en les expedicions van permetre construir la Torre de Porcellana de Nanquín, destruïda el 1856 en una revolta.

Cap a Pèrsia, Aràbia i Àfrica

Còdex xinès amb la imatge d’una girafa semblant a les que van arribar a la cort dels Ming.

Les ambicions de l’emperador Yongle es va ampliar en el quart viatge (1413-1415), quan els xinesos van arribar fins a Ormuz (Pèrsia), punt comercial cabdal per ser la confluència dels intercanvis dels productes que arribaven de l’Índic i de l’Àsia central per la ruta de les caravanes. En aquest viatge, Zheng He va haver de capturar el rebel Sekandar, al nord de Sumatra. Sekandar va ser portat a la Xina per ser executat.

Al cinquè viatge (1417-1419), la flota de Zheng He va tornar a Ormuz, i d’aquí a Aden (Aràbia) i les costes de Somàlia i Malindi (ciutat de Kènia). D’aquesta expedició van arribar a la Xina animals exòtics com lleons, antílops, zebres o girafes. Va ser el mateix trajecte de la sisena expedició (1421-1422), la més curta i la darrera de l’emperador Yongle, el qual va decretar la suspensió dels viatges navals a causa de les despeses del seu govern.

I és que les expedicions navals no van ser les úniques accions costoses de Yongle. L’emperador va continuar amb les lluites contra els mongols, va invadir Annam (nord de Vietnam), va reparar el Gran Canal (que millorava el comerç fluvial en contra del marítim), i va construir la Ciutat Prohibida de Pequín, capital imperial des de 1420. Pe tot això, Yongle es va guanyar les crítiques del totpoderós ministre de Finances, Xia Yuanji, contrari a les expedicions de Zheng He.

Yongle va morir el 1424 i va ser succeït pel seu fill, Hongxi, qui va empresonar Xia Yuanji i va continuar amb el trasllat de la capital a Pequín. Però també va mantenir la suspensió dels viatges navals. Zheng He va ser reubicat a Nanquín amb el càrrec de defensor de la ciutat. Dolors Folch apunta que «en el moment àlgid del sistema tributari, enviaven tribut a la Xina 38 estats, però les missions tributàries havien minvat dràsticament des de 1422, arran de la suspensió dels viatges».

De la inacció al darrer viatge

El 1425 va morir Hongxi i va ser substituït pel seu fill Xuande, qui va alliberar el ministre de Finances, va fer les paus amb els mongols i va retirar-se d’Annam. El 1430, la mort de Xia Yuanji va permetre ressuscitar els grans viatges navals, especialment a causa de la disminució del comerç tributari i de la pèrdua d’influència exterior. L’expedició va sortir el 19 de gener de 1431 i va durar fins el 1433.

La flota principal, comandada per Zheng He, va arribar fins a Ormuz, mentre que d’altres de secundàries haurien visitat Tailàndia, les Maldives, Somàlia i, possiblement, la Meca. Zheng He va morir el 1435 i l’emperador Xuande va decidir acabar amb les expedicions per ser massa costoses i no aportar gaire a l’economia xinesa. La flota de Zheng He es va fragmentar, i mai més es va tornar a fer una expedició d’aquella envergadura.

Vint anys després de la mort de Zheng He, pràcticament tots els països de l’Índic havia sortit de l’esfera xinesa i cap d’ells enviava ja ambaixades a la Xina. Els ports del sud-est de l’Àsia encara ho van continuar fent durant segles.

Zhen_he estatua

Estàtua de Zheng He a Indonèsia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s