El conflicte hispano-germànic per les illes Carolines (1885)

El 25 d’agost de 1885, el vaixell de guerra de l’Imperi alemany Iltis va arribar a l’illa de Yap, a les Carolines, i va declarar l’arxipèlag sota sobirania alemanya. El fet va crear una greu crisi amb Espanya, ja que les illes pertanyien nominalment a aquest país, el qual havia enviat dos vaixells per fer-ne la possessió efectiva. Aquests vaixells feia tres dies que eren al port de Yap sense que haguessin realitzat aquest acte de possessió. La tradicional amistat entre els dos països semblava perillar per unes petites illes perdudes enmig del Pacífic.

El port de Yap, cap al 1899.

El port de Yap, cap al 1899.

 

Context

Les Carolines són un arxipèlag format per més d’un miler d’illes i atol·lons situats a l’oceà Pacífic que actualment conformen els Estats Federats de la Micronèsia. Els espanyols van ser els primers europeus a arribar a les illes, al llarg del segle XVI. Va ser Miguel López de Legazpi qui les va batejar com a Carolines en honor al rei espanyol Carles II. Durant els segles XVII i XVIII, les illes van ser pas habitual en les rutes de navegació i van ser visitades per vaixells de diverses nacionalitats.

Les illes també van ser visitades puntualment per missioners espanyols durant els segles XVI i XVII. Els religiosos es van retirar el 1787 sense que Espanya hi hagués instal·lat una presència administrativa de fet. L’arxipèlag formava part de la Capitania General de les Filipines, juntament amb Guam, Palau, les Marianes i altres illes menors. Tot i això, a les Carolines es van anar establint comerciants de diverses nacionalitats, especialment anglesos, holandesos i alemanys.

La Conferència de Berlín

Entre el 15 de novembre de 1884 i el 26 de febrer de 1885, les principals potències occidentals van celebrar la Conferència de Berlín, en la qual es van repartir els territoris africans encara no colonitzats. En la Conferència també es va establir el caràcter del dret de possessió en el fet de tenir un tractat amb la població local i administrar, o bé tenir una ocupació militar, que legitimés una explotació permanent. Després de la Conferència de Berlín, Alemanya va aconseguir colònies a l’Àfrica, però també al Pacífic, com una quarta part de l’actual Nova Guinea o les illes Bismarck, Salomó i Marshall, tots aquests territoris el 1885.

Gravat sobre la Conferència de Berlín.

Gravat sobre la Conferència de Berlín.

L’Imperi alemany era una potència naixent creada el 1871 amb la unificació dels estats alemanys sota l’emperador Guillem I. Amb el govern del canceller Otto von Bismarck, el poder imperial es va basar en una gran capacitat militar i econòmica sostinguda per una potent indústria alçada sobre el carbó, l’acer i les exportacions. De fet, la totpoderosa indústria metal·lúrgica dels Krupp va permetre a l’Imperi alemany tenir una moderna flota, la segona del món en importància, per darrere de la britànica.

En canvi, la flota espanyola era molt dèbil i endarrerida, tecnològicament. Espanya disposava de pocs vaixells de guerra i la majoria de fusta, que dataven de l’època d’Isabel II (1833-1868). Des de la batalla de Trafalgar (1805), la flota espanyola havia quedat molt delmada i cap dels plans de recuperació que es van elaborar no van prosperar. Això va debilitar la sostenibilitat de les seves colònies d’ultramar. Després de perdre els territoris americans, Espanya estava a punt de perdre els del Pacífic. Primer, el nord de Borneo en mans dels anglesos.

La pugna per les illes del Pacífic

El canceller alemany Otto von Bismarck.

El canceller alemany Otto von Bismarck.

A partir de 1870, i a causa dels respectius interessos econòmics, els imperis britànic i alemany van posar en dubte la sobirania espanyola sobre el nord de l’illa de Borneo i l’arxipèlag de Sulu, al sud de les Filipines. Després d’unes llargues negociacions diplomàtiques, Espanya cedia el nord de Borneo a Anglaterra i drets comercials a les Filipines el maig de 1877. Poc després, anglesos i alemanys subscrivien un pacte tàcit pel qual es repartien les illes del Pacífic en àrees d’influència. Les illes Carolines quedaven sota la de l’Imperi alemany.

El 1875, a més, Alemanya i Anglaterra no van reconèixer el dret d’imposició duanera que el cònsol espanyol a Hong-Kong volia exigir sobre les illes Palau. Segons l’historiador Vicente Palacio Atar, “la negativa alemanya a reconèixer les pretensions del cònsol espanyol a Hong-Kong es fonamentava en la consideració que les illes Carolines i Palau es trobaven incidentalment sense amo, com que no hi estava establida de fet l’autoritat espanyola” (La qüestió de les illes Carolines. Un conflicte entre Espanya i l’Alemanya bismarquiana).

Des de 1882, el govern espanyol havia rebut diverses peticions per establir representants a les Carolines. Però cap d’elles no es va prendre seriosament fins que el setembre de 1884, una comissió de residents nadius i estrangers a Yap va enviar al governador general de les Filipines una nota dient que si Espanya no establia a les Carolines representants de la seva administració, demanarien protecció i ajuda a una altra potència.

Però hi havia un altre motiu pel qual Espanya volia fer efectiva la seva sobirania a les Carolines. “Els acords adoptats a la Conferència de Berlín, que exigien l’ocupació efectiva d’un territori per refrendar la seva possessió, les noves doctrines de les relacions internacionals en les quals primava la força i la raó del més poderós, l’auge de l’imperialisme que va portar una segona onada d’expansió sobre terres encara no ocupades, i l’evident interès d’alemanys, britànics i americans instal·lats a les illes Carolines des de feia anys». (M.ª Dolores Elizalde Pérez-Grueso, La imatge de la colònia espanyola a les illes Carolines).

micronesia_m

Per aquest motiu, Espanya va remarcar la importància de les Carolines d’establir-hi dues divisions navals (a les illes de Yap i Pohnpei) no només per raons polítiques (possessió nominal des del segle XVI i prestigi internacional) sinó també per motius estratègics (l’arxipèlag era una escala habitual en les rutes pel Pacífic, especialment les que anaven de les Filipines a les Antilles), però també econòmic (les illes Carolines eren riques en copra, fustes precioses i fruits tropicals).

L’incident

El 6 d’agost 1885, l’ambaixador alemany a Madrid, el comte de Solms-Sonnewalde, va anunciar al govern d’Antonio Cánovas del Castillo la intenció d’establir un protectorat a les Carolines i Palau. La intenció es va reafirmar el dia 11 amb una nota diplomàtica, al·legant que eren territoris de ningú. El 3 de març de 1885, però, el govern espanyol ja havia redactat una Reial Ordre per establir un govern regular en aquelles illes.

Per aquest motiu, els dies 21 i 22 d’agost van arribar a Yap des de les Filipines els vaixells San Quintín i Manila per fer efectiva la sobirania espanyola. Mentre es realitzaven els preparatius per a l’acte oficial, el 25 a la nit va arribar el vaixell alemany Iltis que, poc després, va prendre possessió de les illes. Enrique Capriles, qui havia estat nomenat per Espanya com a governador de les Carolines, va ordenar hissar la bandera espanyola i fer front als alemanys, però el comandant de l’expedició, Guillermo España, va preferir retirar-se a Manila per informar a Madrid, no sense abans protestar als alemanys per la seva acció i reivindicar les illes com a espanyoles. El Manila, a més, es va quedar al port de Yap.

En arribar a Espanya les notícies dels esdeveniments de Yap, es van produir manifestacions patriòtiques i alguns aldarulls davant l’ambaixada i els consolats alemanys. L’opinió pública (amb la premsa al capdavant) estava a favor d’un cop de força militar. Però el govern espanyol va preferir la via diplomàtica i la negociació, per la qual cosa es va apel·lar a l’emperador Guillem II i a la tradicional amistat entre la monarquia borbònica i la imperial alemanya. El rei espanyol Alfons XII havia estat educat a Àustria i estava casat amb una arxiduquessa Habsburg, Maria Cristina d’Àustria. A més, era amic personal de l’ambaixador alemany, el comte de Solms-Sonnewalde, des de 1878.

Els reis d'Espanya Alfons XII i Maria Cristina d'Àustria.

Els reis d’Espanya Alfons XII i Maria Cristina d’Àustria.

De fet, cap dels dos països desitjava una guerra. Espanya preferia evitar el conflicte, no només per la seva inferioritat militar, sinó també per la inestabilitat política que podria significar una derrota per la monarquia de la Restauració. Alfons XII estava molt malalt (moriria el 25 de desembre de 1885) i el país s’abocava a una regència. Alemanya, al seu torn, no volia perdre un tradicional aliat que el podria fer acostar al seu enemic tradicional, França.

De la mediació a la venda definitiva

L’Imperi alemany va proposar la mediació del papa Lleó XIII, tot i que Espanya preferia el contacte directe entre els dos països. Gràcies a la intervenció papal, es va signar el Protocol de Roma el 17 de desembre de 1885, on es ratificava la sobirania espanyola de les Carolines, però es cedia a Alemanya (i a Anglaterra) llibertat de comerç, navegació i pesca, a més d’establiments agrícoles, una estació naval i un dipòsit de carbó. Alemanya va renunciar als dos darrers punts el 1886.

Espanya doncs, va fer efectiva la seva sobirania sobre les Carolines i Palau fins al 1898, quan va entrar en guerra amb els Estats Units. La derrota de Madrid va comportar la pèrdua de les darreres colònies americanes (Cuba i Puerto Rico), a més de les Filipines i Guam. El 30 de juny de 1899, Espanya va vendre a l’Imperi alemany les Carolines, Palau i les Marianes per 25 milions de pessetes.

Les illes van quedar sota sobirania alemanya fins que el 1914 van ser ocupades pel Japó, al començament de la Primera Guerra Mundial. Els Estats Units van ocupar l’arxipèlag durant la Segona Guerra Mundial, quedant sota control de les Nacions Unides (ONU) després del conflicte tot i que va ser administrat pels nord-americans fins al 1990. Aquell any les illes es van independitzar amb el nom d’Estats Federats de la Micronèsia, mentre que la República de Palau ho va fer quatre anys més tard.

Acte de traspàs de l'illa de Yap d'Espanya a Alemanya, el 1899.

Acte de traspàs de l’illa de Yap d’Espanya a Alemanya, el 1899.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s