Combats del Cagayan: quan els espanyols van vèncer els samurais (1582)

El 1582, una flota espanyola va derrotar un contingent de pirates asiàtics que actuaven al nord de l’illa filipina de Luzon. Eren els wokou, un grup format bàsicament per ronin, samurais sense senyor, però també per comerciants i contrabandistes xinesos i coreans. El capità Juan Pablo de Carrión els va derrotar en els coneguts com a combats del Cagayan. Va ser la primera i única vegada en què els occidentals van vèncer els temibles guerrers japonesos.

Grup de samurais

Grup de samurais

Context

L’arxipèlag de les Filipines era governat des del 1565 pel Virregnat de Nova Espanya, amb capital a la ciutat de Mèxic. Els wokou, per contra, ja feia temps que comerciaven amb els habitants de Luzon. L’historiador José Eugenio Borao explica en el seu treball La colonia de japoneses en Manila en el marco de las relaciones de Filipinas y Japón en los siglos XVI y XVII (2005) que la primera notícia que van tenir els espanyols dels wokou és de 1573 “quan Diego de Artieda va enviar un informe al rei on assenyalava relacions comercials regulars entre el Japó i Luzon“.

Dos anys més tard, Juan Pacheco de Maldonado explicava que els asiàtics “arribaven cada any a Luzon per intercanviar plata per or, sent tres les seves principals destinacions: Cagayan, Lingayen i Manila”. Borao indica que las notícies de 1580 i 1581 ja apuntaven que els wokou “estaven fent algun mal als nadius”. El 1582 “es parla clarament del pirata Tay Fusa que es dirigia al Cagayan amb 10 naus”. No era el primer cop que els espanyols, que tot just estaven colonitzant les Filipines, s’havien d’enfrontar als pirates. El 1574, el pirata xinès Li Mah Hong va intentar dos cops conquerir Manila. Tot i fracassar, va aconseguir fugir i refugiar-se a Pangasinan, a l’oest de Luzon. Va escapar de la persecució dels espanyols però va morir l’any següent.

Joaquín de la Santa Cinta, autor del llibre 50 héroes españoles olvidados (2016), assegura que “aprofitant el poc control de les illes pels espanyols els corsaris nipons van obligar els nadius del nord de l’arxipèlag a rendir-los tribut i prestar-los fidelitat i submissió”. L’autor afegeix que “des de les illes meridionals del mar de la Xina, de l’actual Taiwan i des d’Okinawa, els pirates queien sobre l’arxipèlag arrasant tot feroçment. Els béns desapareixien en les seves mans i els nadius eren capturats com a esclaus per a ser venuts als mercats de la costa oest d’Àsia”.

 Nord de Luzon, amb Lal-lo (Nova Segòvia) a la riba del Cagayan.

Nord de Luzon, amb Lal-lo (Nova Segòvia) a la riba del Cagayan.

Aquests corsaris, els wokou, eren uns pirates originàriament japonesos que assolaven les costes xineses. Al segle XVI se’ls van unir xinesos i coreans i van estendre les seves accions al Pacífic, arribant fins a les Filipines. Els wokou van establir un assentament permanent a Luzon, a la desembocadura del riu Cagayan. I és que la situació al Japó era complicada, ja que durant tot el segle XVI va estar immers en guerres entre senyors feudals. El país no va començar a pacificar-se fins al 1575, però la pau total no va arribar fins als primers anys del segle XVII. A més, la Xina havia tancat els seus ports al comerç japonès, per la qual cosa els comerciants i els contrabandistes es van veure abocats a la pirateria.

Expedició de l’Armada Espanyola

 Juan Pablo de Carrión.

Juan Pablo de Carrión.

Davant l’actuació dels pirates, el governador de les Filipines, Gonzalo Ronquillo de Peñalosa, va escriure una carta al rei Felip II el 16 de juny de 1582 que “els japonesos són la gent més bel·licosa que hi ha per aquí. Porten artilleria, arcabussos i piques. Usen armes defensives de ferro per al cos. Tot això ho tenen per la indústria dels portuguesos, els quals s’ho han mostrat per a mal de les seves ànimes”. Així, es va demanar al veterà capità Juan Pablo de Carrión que acabés amb ells.

Carrión va obligar a fugir un vaixell pirata que navegava pel mar de la Xina Meridional, fet que va aixecar les ires del cabdill Tay Fusa, qui es va desplaçar amb una desena de vaixells per enfrontar-se als espanyols. Carrión es va desplaçar fins al riu Cagayan per fer-li front amb una quarantena d’homes embarcats en la galera Capitana, la nau lleugera San Yusepe i cinc vaixells auxiliars.

En el seu camí, la flota de l’Armada Espayola va trobar un buc japonès que tornava d’un assalt a les costes occidentals de Luzon. La galera Capitana el va abordar però els espanyols van haver de tornar al seu vaixell a causa de la superioritat numèrica dels wokou. Es van salvar per l’arribada del San Yusepe, nau que va enfonsar el vaixell japonès i va provocar la retirada dels wokou.

L’assalt final

La flota de Carrión va continuar la seva travessia pel nord de Luzon fins a arribar a la capçalera del riu Cagayan. Allà es van trobar una vintena de vaixells japonesos als quals es van enfrontar. Els espanyols van aconseguir entrar al riu després de deixar uns 200 wokou morts i van desembarcar prop de la fortificació dels pirates asiàtics i els van comminar a rendir-se i abandonar Luzon.

Els wokou van acceptar la proposta dels espanyols a canvi d’una compensació en or. Davant la negativa de Carrión, els pirates van decidir atacar amb uns 600 homes. Els espanyols, atrinxerats rere un mur de piques, van resistir les envestides dels wokou fins a tres vegades. A la tercera, la força dels asiàtics es van esfondrar i els espanyols els van vèncer, perseguint els que fugien. Per assentar la presència espanyola a la zona, Carrión va fundar prop del lloc del combat la ciutat de Nova Segòvia (avui Lal-lo). Aquest municipi es va establir sobre un assentament espanyol creat pel conqueridor i explorador Juan de Salcedo.

Sobre l’activitat japonesa a Luzon després de la desfeta dels wokou de Tay Fusa, Borao explica que “pràcticament va desaparèixer, amb les excepcions naturals, com quan el 1586 va arribar un vaixell mercant d’Omura, que pertanyia al senyor feudal de Kyushu, però no es van prolongar més enllà de 1600. En canvi, els japonesos de Cagayan van traslladar les seves activitats a un altre port on també tenien activitat, situat a la badia de Lingayen“. Aquesta activitat, però, era purament comercial.

 Imagen Abordaje-color--575x323

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s