El fiasco de la Brigada Irlandesa a la Guerra Civil Espanyola (1936-1937)

L’estiu de 1937 marxava d’Espanya el que quedava de la Brigada Irlandesa, una formació d’uns 700 homes que havia lluitat al costat de Franco. La Brigada només havia entrat en batalla en dues ocasions, sent ambdues un complet fracàs. Eoin O’Duffy, el seu líder i creador, era un veterà militar que pretenia forjar-se una carrera com a polític al seu país. Però el fiasco a la Guerra Civil Espanyola i les seves idees feixistes el van sentenciar a l’ostracisme.

Context

Eoin O'Duffy com a comissariat de la Policia Nacional

Eoin O’Duffy com a comissariat de la Policia Nacional

Eoin O’Duffy es va unir a l’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA, per les seves sigles en anglès) el 1917. Va participar a la Guerra d’Independència d’Irlanda (1919-1921) i a la Guerra Civil Irlandesa (1922-1923) arribant a obtenir el grau de general. El 1933 va ser cessat del càrrec de comissionat de la Policia Nacional irlandesa per haver estat partidari d’un cop d’Estat contra el president Eamon de Valera, cop que mai no es va arribar a produir.

El mateix 1933, O’Duffy es va convertir en el líder de la Guàrdia Nacional, un grup feixista conegut popularment com els camises blaves. Aquell any va planejar una marxa sobre Dublín similar a la del dictador italià Benito Mussolini i els seus camises negres sobre Roma del 1922. La marxa sobre Dublín, però, va ser prohibida pel govern de De Valera.

El setembre de 1933, la Guàrdia Nacional també va ser prohibida. La formació va canviar de nom i va passar a dir-se Lliga de la Jove Irlanda. El grup va ser un dels fundadors del partit Fine Gael i O’Duffy va passar a ser-ne un dels seus líders. Va dimitir el setembre de 1934. Tres mesos més tard va assistir a la Conferència Feixista Internacional celebrada a Montreux (Suïssa). El juny de 1935, O’Duffy va crear el Partit Nacional Corporatiu, també de tall feixista. Els seus membres van ser coneguts com els camises verdes.

En esclatar la Guerra Civil Espanyola, la majoria de l’opinió pública irlandesa es va posicionar a favor de l’alçament militar. En un país eminentment catòlic, la premsa de dretes i l’Església van mostrar públicament el seu suport a Franco i els altres militars rebels, suport esperonat per les notícies de les atrocitats dels anticlericals republicans espanyols.

El primat d’Irlanda, el cardenal Joseph MacRory, va personalitzar aquest suport irlandès al cop militar a Espanya. L’agost de 1936 es va crear el Front Cristià Irlandès, entitat que organitzava actes públics i multitudinaris de suport als militars revoltats. El mateix MacRory va aconsellar al comte Ramírez de Arellano que demanés a O’Duffy la creació d’una milícia irlandesa.

Després de la demanda del comte d’Arellano, O’Duffy va expressar públicament la idea de crear la Brigada Irlandesa a través de la premsa, el 10 d’agost. Ho va fer destacant la dimensió religiosa del conflicte i atiant la por a l’expansió del comunisme. En pocs dies, més de 7.000 homes van respondre a la crida tot i que el govern irlandès (declarat neutral) va establir multes de 500 lliures a qui participés al conflicte.

Manifestació pro catòlica a Dublín

Manifestació pro catòlica a Dublín

Fearghal McGarry, autor del llibre Eoin O’Duffy, a self-made hero (2005), apunta que «encara que és generalment acceptat que O’Duffy estava principalment motivat pel seu anticomunisme i catolicisme militant, sembla probable que les seves consideracions fossin el seu propi interès, l’oportunisme i l’egoisme. Per primer cop des de 1934, es va trobar al capdavant d’un moviment popular, el focus d’admiració de la premsa i de l’atenció del públic, i en una situació per reprendre el paper d’un home amb un destí».

Comencen els preparatius

Al setembre, O’Duffy es va trobar amb el comte d’Arellano i Juan de la Cierva a Anglaterra per començar els preparatius del trasllat dels seus homes. Poc després va viatjar a Espanya, primer a Pamplona i després a Burgos, on es va trobar amb el general Miguel Cabanellas, cap de la Junta de Defensa Nacional, el qual va refusar la seva oferta d’ajuda. En canvi, el general Emilio Mola, amb qui es va trobar el 22 de setembre a Valladolid, sí que era partidari de la seva participació.

Segons McGarry, «encara que els nacionalistes estaven ansiosos per l’assistència regulars de soldats alemanys i italians, no tots els estrangers eren benvinguts amb el mateix entusiasme a causa de les sospites ben fonamentades sobre els motius ideològics, la fiabilitat política i les capacitats militars dels aventurers i oportunistes que venien a Espanya».

El 24 de setembre, Franco va donar llum verda a la creació de la Brigada Irlandesa. O’Duffy va prometre uns 5.000 homes que formarien vuit batallons enquadrats dins la Legió Estrangera que liderava el tinent coronel Juan Yagüe. O’Duffy, però, tindria línia directa amb Franco i va demanar no lluitar contra els bascos per veure-hi semblances pel seu catolicisme i nacionalisme. Finalment, uns 700 irlandesos van arribar a Espanya.

Dels centenars d’homes que es van reclutar, la majoria provenien de la Irlanda rural, especialment d’indrets on els camises blaves tenien una força important. Eren de classes socials diferents, des de comerciants fins a professionals liberals passant per seminaristes a treballadors sense formació. Només uns pocs tenien experiència militar. Els oficials venien predominantment del Partit Nacional Corporatiu, els camises verdes.

McGarry explica que «els motius ideològics, combinats amb la manca de feina, les oportunitats de la migració i les ganes d’aventures van fer veure la Brigada Irlandesa com una possibilitat atractiva per als ingenus joves seguidors d’O’Duffy».

Alguns membres de la Brigada Irlandesa a Espanya

Alguns membres de la Brigada Irlandesa a Espanya

El transport, el primer escull

El primer contingent de 500 homes de la Brigada Irlandesa haurien d’haver estat embarcats al port de Waterford el 16 d’octubre, però la decisió es va posposar perquè «els diplomàtics de Franco tenien por que aquest incompliment del pacte internacional de no intervenció compliqués les relacions amb el Ministeri d’Afers Exteriors britànic». O’Duffy es va traslladar a Espanya per exigir la disponibilitat d’aquest vaixell. Però els nacionalistes espanyols els van contestar que el transport l’haurien de fer els mateixos irlandesos.

A finals de novembre, després de la cancel·lació d’un altre vaixell de transport, el capità Liam Walsh es va desplaçar a Berlín per demanar als nazis que posessin un vaixell a disposició de la Brigada Irlandesa. Els alemanys es van comprometre a transportar 500 homes des de Galway el 13 de desembre. Llavors ja hi havia uns 250 irlandesos a Espanya.

Tot el contingent de la Brigada Irlandesa es va concentrar el 20 de desembre a Càceres, on van iniciar un període d’entrenament. El 16 de febrer de 1937 van rebre l’ordre al front de Madrid. La mitjanit del 18 de febrer van arribar a Torrejón de la Calzada. Allà van rebre l’ordre de rellevar abans de l’alba un batalló situat a Ciempozuelos.

La Brigada Irlandesa a Espanya

La Brigada Irlandesa a Espanya

Ciempozuelos, el primer fracàs

Mentre la Brigada Irlandesa es dirigida a Ciempozuelos, «les altres unitats nacionalistes -gens segures de la posició exacta de les seves pròpies línies- es mantenien alerta. Això explica en part perquè, en veure aproximar-se una unitat de parla anglesa i amb uns uniformes desconeguts, una unitat nacionalistes de les illes Canàries els va disparar sense avisar.»

Després d’aquest primer enfrontament (amb baixes), els irlandesos van continuar fins a Ciempozuelos, on s’hi van estar durant cinc setmanes sota un intens bombardeig republicà. Una de les seves primeres tasques va ser enterrar els centenars de cadàvers escampats per tot el municipi i producte de la presa del lloc per les tropes marroquines dels nacionalistes.

Les dures condicions del front (nits fredes i uniformes inadequats, sumat a la pluja i a les mancances de menjar i aigua) van provocar que molts soldats irlandesos emmalaltissin i que la seva moral es veiés afectada. A més, els continuats casos de borratxeres, baralles i baixes voluntàries d’oficials havien començat a delmar la Brigada.

Titulcia, el segon fracàs

En aquest context, el 13 de març els irlandesos van rebre l’ordre de capturar Titulcia, municipi situat dos quilòmetres a l’est de Ciempozuelos, a l’altra banda del riu Jarama. Però la bona defensa del municipi, la dificultat del terreny i les pluges torrencials van fer fracassar l’operació. Tot i rebre l’ordre de repetir l’atac, O’Duffy s’hi va negar.

El 23 de març, els irlandesos van ser traslladats a La Marañosa, un municipi més protegit i amb la companyia dels requetès carlistes. Però la desintegració de la Brigada ja era imparable. El tinent coronel Yagüe, responsable de la Legió Estrangera, va fer una inspecció el 24 de març on es va queixar de l’afició per la beguda, la insubordinació i la baixa moral dels irlandesos. Per això va considerar desmantellar la Brigada Irlandesa.

El 9 d’abril, O’Duffy va escriure a Franco per demanar-li que deixés quedar-se els irlandesos que volguessin continuar la lluita. Franco va refusar la proposta i va desmantellar la Brigada Irlandesa el 16 d’abril. El 17 de juny, els irlandesos tornaven al seu país via Lisboa.

En tornar d’Espanya, O’Duffy no va poder seguir amb la seva carrera política, però va continuar mantenint contactes amb agents nazis. Fins i tot es va oferir a crear una altra brigada per lluitar contra la Unió Soviètica, proposta que va ser refusada. Va morir el 30 de novembre de 1944 a l’edat de 52 anys. Va tenir un funeral d’Estat.

O'Duffy amb membres la seva formació

O’Duffy amb membres la seva formació

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s