Napoleó Bonaparte, nacionalista cors (1779-1793)

El que ha estat un dels més grans estadistes francesos de tots els temps, militar d’èxit i emperador del primer Imperi francès, Napoleó Bonaparte, també va ser en la seva joventut un fervent nacionalista cors que destil·lava odi als francesos en els seus textos i que volia veure una Còrsega independent i lliure. La lluita entre clans corsos li va canviar el seu destí.

napoleo-en-el-seu-estudi

Napoleó en el seu estudi

Còrsega: de la revolta contra Gènova a la lluita contra França

El 1729, els corsos van iniciar una revolta contra la dominació genovesa. La lluita es va estendre durant anys amb diversa intensitat. Còrsega va buscar la protecció de les diverses potències del moment, com Espanya, Àustria o Anglaterra. La sobirania corsa va intentar legitimar-se en la figura d’un rei, Teodor de Neuhoff, el 1736. A partir de l’any següent, la República de Gènova va tenir com a aliat els francesos.

Amb Teodor I fugit des de pocs mesos després d’ascendir al tron (teòricament per cercar el suport de diversos països europeus), a partir de 1741 els corsos van oferir la corona a Espanya, a diversos estats italians i, fins i tot, a l’Orde de Malta, però sense èxit. Finalment, el 15 de juliol de 1755 es va instaurar la República de Còrsega presidida per Pasquale Paoli.

Paoli era fill d’un dels líders de la revolta corsa contra Gènova. Exiliat a Nàpols des de 1739, va tornar a l’illa el 1755 cridat pel seu germà Clemente per ser nomenat cap general de la nació corsa. Paoli va poder governar amb certa tranquil·litat fins al 1763, quan els francesos van tornar després de la seva participació (i derrota) a la Guerra dels Set Anys (1756-1763).

França, que considerava Còrsega un punt estratègic per controlar la Mediterrània, va aconseguir que Gènova li cedís totalment l’illa el 1768, moment en què va iniciar una invasió a gran escala. Tot i la resistència dels paolistes, els nacionalistes corsos van ser derrotats el maig de 1769 a la batalla de Ponte Novu. Paoli va haver de fugir a Nàpols i, finalment, es va establir a Anglaterra.

Els francesos, “més degradats que les bèsties”

Pasquale Paoli

Pasquale Paoli

Napoleó Bonaparte va néixer tres mesos després de la batalla. La seva família pertanyia a la noblesa corsa. El seu pare, Carlo Maria, havia estat assistent personal i secretari de Paoli des de 1764. Tot i que en un primer moment es va mostrar contrari a la invasió francesa, després de Ponte Novu va adaptar-se a la nova situació i va arribar a ser el representant de l’illa a la cort de Lluís XVI (1778).

A l’edat de 10 anys, Napoleó (originàriament Napoleone di Buonaparte) va ser enviat a l’escola militar de Brienne-le-Château, al nord de França. Allà es va mostrar com un alumne introvertit, a qui li costava aprendre el francès. De Còrsega s’emporta l’aversió que sent contra els francesos, els invasors de la seva terra, la qual tenia idealitzada i Paoli era el seu heroi.

A l’escola militar llegeix llibres sobre la seva terra natal i, fins i tot, projecta escriure una història de Còrsega. En els seus escrits de joventut es mostra contrari a l’ocupació francesa de l’illa, als quals titlla de “més degradats que les bèsties”, “monstres” o “enemics dels homes lliures” (Barbara Krajewska, Bonaparte, la Corse et les corses, napoleon.org).

Aquesta visió nacionalista o, fins i tot, independentista, de Napoleó començarà a virar amb la Revolució de 1789. El setembre d’aquell any torna a Còrsega, només dos mesos després de la presa de la Bastilla. Fervent defensor de les idees revolucionàries, se sorprèn que a la seva terra natal tot continuï igual, aparentment indiferent als esdeveniments de París.

“Potser va ser en aquella tardor de 1789 quan Napoleó va sentir clarament per primer cop que la seva illa natal no s’assemblava gens al poble d’herois que havia creat la seva imaginació […], no era més que un regne adormit” (Alfred Manfred, Napoleón, p. 47). Malgrat tot no es rendeix i a Ajaccio, la ciutat que el va veure néixer, parla de les idees revolucionàries i estableix la Guàrdia Nacional, la milícia revolucionària, actes pels quals s’enfronta al governador de l’illa.

De l’independentisme a l’autonomia

El 31 d’octubre envia una carta a l’Assemblea Nacional per estendre la Revolució a Còrsega. La missiva té efecte i un mes més tard, França declara la igualtat de drets per a tots els habitants de l’illa (el que significava també l’annexió definitiva de Còrsega) i l’amnistia per a tots els nacionalistes corsos que havien lluitat contra França.

D’aquesta manera, Napoleó “substituia l’antiga reivindicació d’independència de Còrsega per una altra: la fusió de l’illa amb la França revolucionària” (A. Manfred, Napoleón, p. 49). Malgrat aquest viratge, Napoleó continuarà idolatrant Paoli, el qual retorna a l’illa gràcies a l’amnistia el 17 de juliol de 1790. Pocs dies després, es troba amb Napoleó i el seu germà Josep (membre de l’assemblea corsa) a l’escenari de la batalla de Ponte Novu.

La trobada entre Paoli i els Bonaparte va ser freda. Paoli, nomenat governador i cap militar de l’illa, no es refiava d’una família que havia permès l’annexió de Còrsega a França i el pare de la qual era un funcionari de la cort. Paoli era un independentista, mentre que els Bonaparte eren partidaris d’una certa autonomia vinculada a la França revolucionària.

Les idees de Napoleó eren per a Paoli “massa republicanes i modernes” i el jove militar és vist com “un geni del mal a causa de la seva formació a França, de les aliances polítiques del seu pare i de les amistats de la seva mare [noble d’origen genovès]” (B. Krajewska, Bonaparte, la Corse et les corses, napoleon.org). Paoli, en canvi, és “monàrquic i catòlic, ancorat encara en les idees de l’Antic Règim” (Robert Paris, Napoléon, nationaliste cors, matierevolution.org).

Trobada entre Napoleó i Paoli als camps de la batalla de Ponte Novu

Trobada entre Napoleó i Paoli als camps de la batalla de Ponte Novu

Guerra oberta contra els paolistes

Després de set mesos a la França continental, Napoleó torna a Còrsega el setembre de 1791 per donar suport al seu germà Josep en la reelecció com a diputat a l’assemblea de l’illa. Paoli, però, evita que Josep repeteixi càrrec, cosa que obre una guerra de clans entre els paolistes i els Bonaparte, entre els reialistes i els republicans.

El 1792, Napoleó és nomenat tinent-coronel d’un batalló de voluntaris de la Guàrdia Nacional que a l’abril va tenir un enfrontament amb un destacament de l’exèrcit regular. Napoleó haurà de fugir per evitar mals majors, però la guerra que França mantenia en aquells moments contra Àustria el salva. A l’octubre tornava a ser a Ajaccio.

De fet, el 2 de març de 1793 va participar en un intent d’invasió de Sardenya (llavors en mans de la casa Savoia, enemiga de França), expedició que va fracassar. Els partidaris de la Revolució, com els Bonaparte, en culpen Paoli. La Convenció (el govern francès) el destitueix. Però la tensió esclata quan els paolistes fan pública una carta de Lucien Bonaparte, germà de Napoleó, dirigida a la Convenció i en la qual s’acusa Paoli de traïdor.

Paoli declara la guerra als seus enemics polítics al mateix temps que inicia converses amb Anglaterra per aconseguir la independència de Còrsega. Durant els aldarulls, la casa dels Bonaparte és saquejada i la família ha de fugir a corre-cuita a la França continental el 10 de juliol de 1793. L’any següent, l’illa passa a estar sota la protecció del rei d’Anglaterra, Jordi III.

Els anglesos van voler convertir Còrsega en un estat associat governat per un virrei, però no van escollir Paoli per al càrrec. Per aquest motiu, el líder dels independentistes corsos van tornar a exiliar-se a Anglaterra l’octubre de 1795. Just un any després, els anglesos abandonaven l’illa i Còrsega tornava a mans franceses.

Napoleó emperador

Napoleó emperador

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s