La incursió magiar a la Catalunya carolíngia (942)

L’estiu de l’any 942, entre dos mil i tres mil genets magiars van travessar els Pirineus cap al califat de Còrdova. En el seu pas pels comtats carolingis de la península Ibèrica van arrasar les terres de Besalú i Girona, van arribar a les portes de Barcelona i van posar setge a l’andalusina Lleida. També van atacar Osca i Barbastre. En la seva retirada, podrien haver-se enfrontat a les hosts carolíngies a la batalla de Baltarga, a la Cerdanya.

guerrer-magiar

Genet magiar

Ferotges guerrers nòmades

Els hongaresos o magiars eren un poble nòmada i guerrer provinent de les estepes russes. A finals del segle IX es van establir a la conca dels Carpats, a l’antiga província romana de la Pannònia (l’actual Hongria), a prop del riu Danubi i el llac Balaton. Des d’allà van realitzar incursions de pillatge tant a l’Imperi bizantí com a un Imperi carolingi que ja estava en descomposició interna i que no podia fer front a les incursions estrangeres dels normands pel nord, els musulmans pel sud i els magiars per l’est.

Tot i que durant els primers anys, els magiars van lluitar com a mercenaris tant al costat dels bizantins com dels senyors occidentals, durant la primera meitat del segle X van atacar els estats veïns com el mateix Bizanci, però sobretot l’occident europeu. Van aniquilar Moràvia, van derrotar els búlgars i les tribus turques i van assaltar diversos cops les terres alemanyes, especialment bavareses, però també italianes com la Toscana i la Llombardia, on van saquejar Pavia, o, més cap a l’oest, la Borgonya.

“La seva forma de combatre, a cavall, amb arc, espasa i llança, acompanyats de carros per a assegurar l’abastiment, donaven a les seves expedicions gran mobilitat i capacitat de sorpresa. Fugien del combat cos a cos i fiaven la victòria en els arcs i fletxes. Eren consumats genets i dominaven la tàctica de l’atac sorpresa i la retirada simulada per tornar a la càrrega” (Historia medieval I (Siglos V-XII), 2014, Julián Donado Vara i Ana Echevarría Arsuaga, p.221).

kalandozasok

Mapa de les incursions magiars durant el segle X

El problema de Fraxinetum

La primavera del 942, els magiars van atacar la Llombardia per cobrar el tribut anual del rei Hug d’Arle. Segons l’historiador hongarès Ferenc Makk, després de pagar les habituals deu mesures d’argent, el rei va negociar amb els magiars una incursió a terres musulmanes de la península Ibèrica. I és que els sarraïns piratejaven constantment les costes franceses i italianes des de Fraxinetum, una localitat situada a la Provença, sota els Alps, entre Niça i Marsella.

hug-rei-italia

Hug d’Arle

Fraxinetum va ser fundada per “una banda sarraïna vinguda de Tortosa cap a l’any 890, la qual estarà relacionada amb la necessitat d’abastament de fusta, donada l’abundància de pi marítim en aquestes muntanyes” (Hasday, el hagib del Califa: breve historia de los judíos de Sefarad hasta el siglo X, Raúl Romero Bartolomé, 2007, p. 124).

Des d’aquest punt, els musulmans van saquejar zones de la Provença (país natal del rei Hug), la Ligúria i el Piemont. “Però van cometre un error estratègic decidint cometre un gran pillatge contra el litoral català i Barcelona, datada l’any 935, que l’exèrcit musulmà no va poder prendre” (Hasday, el hagib del Califa, p.199). Això va fer que catalans, francs i bizantins (havien atacat també Calàbria, Sicília i Sardenya, territoris bizantins) s’unissin contra aquesta plaça pirata fins que el califa AbdarRahman III va firmar una treva el 940.

Les escaramusses pirates, però, van continuar. Per aquest motiu, dos anys més tard el rei d’Itàlia, Hug d’Arle, va atacar Fraxinetum per terra amb el suport marítim de la flota bizantina de l’emperador Romà Lecapè. Els musulmans, però, van aconseguir resistir tot i que la seva flota va ser totalment destruïda. Quan els combats encara duraven, Hug va pactar amb els musulmans i els va deixar fins i tot controlar els passos dels Alps per fer front a Berenguer, marquès d’Ivrea, rival que aspirava al tron italià.

De Pavia a Lleida

En aquesta lluita del rei d’Itàlia i dels seus aliats els bizantins contra la pirateria musulmana (que també actuava a la Mediterrània occidental des de les illes Balears) van entrar en joc els magiars. Segons l’historiador medieval andalusí Ibn Hayyan, els hongaresos van passar per la Llombardia (sortint de Pavia) i la Provença seguint l’antiga via Domitia romana fins a arribar als Pirineus a l’estiu del 942, possiblement a l’antic comtat de Tolosa i amb l’ajuda d’un guia italià proporcionat pel rei Hug d’Arle.

Després de realitzar accions de pillatge als comtats del Rosselló, on van atacar Elna, van passar pel coll de Banyuls o pel del Portús per assolar Banyoles, al comtat de Besalú, per continuar pel de Girona i pel de Barcelona fins a penetrar en territori del califat de Còrdova pel sud de Manresa. Segons l’historiador hongarès Ferenc Makk, els magiars van atacar Osca i Barbastre, ciutat on van capturar el governador, Yahya ibn Muhamad al-Tawil, el 25 de juny.

Makk afegeix que els magiars es van retirar fins a Lleida, ciutat que van assetjar infructuosament durant vuit dies. Paral·lelament, grups més petits d’hongaresos feien incursions per les valls de la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Segre. A mitjan juliol, els magiars van abandonar el setge no sense abans vendre els presoners. En aquesta venda és on el governador de Barbastre hauria sigut alliberat en pagar un rescat.

ruta-magiars-catalunya

Mapa de la incursió hongaresa per Catalunya i Còrdova

La batalla de Baltarga

Després de matar el guia italià, els magiars van iniciar el camí de tornada cap a les seves terres d’origen, però sembla que s’haurien enfrontat a un exèrcit combinat de catalans i provençals en la coneguda com a batalla de Baltarga, a la Cerdanya. En aquest enfrontament va morir Ermengol, comte d’Osona i fill del comte de Barcelona, Sunyer I, el qual era fill de Guifré el Pelós, i tiet de l’aleshores comte de Cerdanya, Sunifred II.

Els historiadors catalans, però, no es posen d’acord sobre els bàndols enfrontats en aquesta batalla. Segons Albert Benet i Clarà, van ser els hongaresos i els catalo-provençals. A parer de Miquel Coll i Alentorn, devien ser tropes de les cases comtals de Barcelona i de Cerdanya, enemistades per l’herència de Guifré el Pelós. Una tercera teoria, potser la més inconsistent, és la que diu que podria haver estat un encontre entre tropes catalanes i del califat de Còrdova.

Fos com fos, aprofitant les tropes concentrades per aquesta batalla, Sunyer va emprendre posteriorment una acció contra els musulmans que li va permetre obtenir tributs de Tortosa i apoderar-se temporalment de Tarragona. Sunyer, que va assumir el comtat d’Osona en morir Ermengol, va deixar els seus honors als seus altres dos fills, Miró i Borrell, el 947 per entrar com a monjo al monestir de Santa Maria de la Grassa, a Carcassona, on devia morir el 950.

Les incursions magiars a Europa occidental van continuar durant tota la primera meitat del segle X fins que van ser derrotats per Otó I d’Alemanya a la batalla de Lechfeld el 10 d’agost del 955 i va començar el seu assentament definitiu a la Pannònia. Tot i això, els atacs a l’Imperi bizantí van continuar fins al 970 quan els van vèncer a la batalla d’Arcadiòpolis on els hongaresos formaven part de l’exèrcit d’Sviatoslav I de Kíev. Poc després, els magiars van assentar-se definitivament a Hongria adoptant les formes feudals occidentals, situació que es va consolidar amb la seva cristianització.

la-batalla-de-lechfeld

Batalla de Lechfeld

 Altres històries de Catalunya:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s